El dia del Senyor, diumenge, és per descansar. Han de callar les maquinotes que no són indispensables per al manteniment del capitalisme més salvatge i també els bolígrafs. Els ministeris i les conselleries fa temps, que no diuen res, sols retallen i encabronen el personal. El meu barri calla molt, els diumenges, i més durant l’estiu, que la calorada fa bullir l’asfalt i el trespol de les voreres.
Fa una trentena d’anys no callava tant perquè tenia un cine, el Capitol, un dels primers a caure a Ciutat per l’aparició dels multicines. Allí hi vaig veure “The towering inferno”, altrament conegut per “El coloso en llamas”. En repàs ara mentalment els protagonistes i un percentatge altíssim han mort: Paul Newman, Steve McQueen, William Holden, Fred Astaire…També tenia uns cavallets, el meu barri, i fa uns mesos també desaparegueren. No en sé els motius, però me’ls imagín: deixaven pocs cèntims a la caixa. Sense cine ni cavallets, el meu barri és un poc més vulgar i més beneit.
S’ha fet per descansar, el diumenge; ja ho va fer déu en haver creat totes les coses i els animals, home i dona entre ells, que per ventura no calia. Veig que Constantí el Gran fou el primer capitost que declarà el diumenge festiu a tots els efectes, l’any del Senyor de 321. Ha plogut prou, des de llavors!
Per a l’Església Catòlica, aquest diumenge és el dinovè del temps ordinari. L’Evangeli, Jn 6, 41-51: “Jo som el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”. Què en deuen haver dir, els pocs mossèns que queden a Mallorca, d’aquesta cita tan categòrica? Dóna per molt. He trobat aquestes dades al web del Bisbat de Mallorca i només ho mostra en castellà. Dissortadament no sorprèn tant com seria desitjable. El Calendari Litúrgic, en castellà com dic i elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola, diu que avui no es poden celebrar misses de Difunts, excepte l’exequial. No n’indica els motius i m’agradaria saber-ho.
De retruc, m’assabent que avui fa 9 anys que morí a Manresa el bisbe Antoni Deig i Clotet, impulsor decidit de la Conferència Episcopal Catalana i molt compromès amb els drets nacionals de Catalunya. Va ser bisbe de Menorca, del 1977 al 1990 i a aquesta illa li dedicà el text poètic “O Menorca”, el 1982.
Els diumenges cal descansar; que cessin momentàniament les ràbies, les urticàries i els rampells d’ira. Demà no costarà gens recuperar el to de l’emprenyadura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’Església catòlica, apostòlica i romana ella sabrà el perquè “va canviar” aquest manament [en realitat, ha estat una apostasia/heretgia que altres Esglésies cristianes han copiat]… Pot ser per diferenciar-se dels jueus, i així guanyar-se el favor del poder imperial romà? Actualment, algunes denominacions cristianes ténen el setè dia [el dissabte] com a dia “de descans”, la qual cosa s’adiu en la lletra i “esperit” de la Paraula: http://fr.wikipedia.org/wiki/Sabat
Atentament, i bona setmana (de diumenge a dissabte, o -si ho prefereix- de dilluns a diumenge, o de dimecres a dimarts. Per a mi, de dissabte a diumenge).