marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de desembre de 2012
0 comentaris

LA NADALA DE CAN GAZÀ

Entra l’hivern amb peu primaveral i els rebosts de Can Gazà presenten un estat immillorable. Aquesta setmana els presents no han signat cap treva i al casal hi han acudit moltíssims amics amb tota mena i quantitat de recaptes. Extraordinària, la nostra gent amiga gazanenca. Lamentablement no duraran gaire, tanmateix, aquestes provisions perquè la necessitat empeny de valent. Intuïm que la fretura dels béns més essencials s’entén molt; roman en una invisibilitat força preocupant, però la remor augmenta cada dia, i ho demostren les persones que s’atansen a Can Gazà en demanda d’ajut alimentari.

 

A Can Gazà vivim en l’extrema pobresa però no ens manca el més essencial per mantenir suficientment nodrida la dignitat. Per això brufam les festes, com pertoca. No entenem com els polítics conviden la premsa per fotografiar el brindis, però eviten la copa de cava. Què brufen, doncs? Si, efectivament, volen estalviar, que estalviïn també la propaganda i la fotografia. Nosaltres sí que aixecam les copes i, en haver donat les gràcies als amics, desitjam el millor per a la bona gent, que encara en queda molta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.