marginàlies

Avui fa 60 anys que Martin Luther King va tenir un somni: els blancs i els negres nord-americans convivien harmoniosament, en igualtat de condicions, oportunitats i recursos. I el somni no s’ha complert del tot. Quatre anys i quatre mesos –mal comptats- més tard va ser assassinat. Acusaren i condemnaren James Earl Ray de la seva mort tot i els dubtes encara voltoregin. A voltes, els somnis i els qui somnien solen acabar així, dissortadament. És el preu màxim –que es paga amb una freqüència esglaiadora- de no voler fer de la dignitat moneda de canvi per res. I sense somnis no hi ha vida i sense somniadors actius –vol dir els que s’encaminen cap al somnis- no hi claror, ni colors, ni creació possibles.