marginàlies

Bunyola, el meu poble, celebrà ahir la tercera edició de la Fira de Santa Catalina. Mai no n’havia tingut, de fira, Bunyola, perquè secularment hem tengut poc a vendre si no era gana; que secularment hem estat pobres de solemnitat, serfs de possessió, carnassa de senyor, com si diguéssim. Modernament, però, sortits una mica de l’esclavatge hem volgut ser com els pobles amb fira, que això fa bo, i per allò de cercar un motiu diferenciador s’elegí Santa Catalina, perquè som dels pocs pobles mallorquins que per aquesta santa fan -o feien per parlar amb propietat- foguerons o foqueteres, com les coneixíem de menuts.

“Santa Catalina / mare, mare fina / penjau sa gallina / que Nadal ja ve”.

Val a dir que la fira no és temàtica i es dedica “al producte local”, així d’extens que sempre queda bé i no compromet a res. I com a producte local volia fer passar el Consell de Mallorca el fems europeu que cremarà a Son Reus, a dues passes de Bunyola. En assabentar-se’n els organitzadors, però, que l’Ajuntament de Bunyola en ple s’havia oposat a la mesura incineradora, per no posar el batle, del Partit Popular, en un destret, s’eliminà tota referència a la porqueria europea i es deixà l’estand institucional com a punt informatiu pel tot el que fa a reciclatge. Tanmateix, les autoritats que obriren la fira no s’estalviaren la protesta d’un grup de veïns que els recordaren que Bunyola no vol cremar prop de ca seva aquesta brossa continental. Algú recriminà al president del Parlament, Pere Rotger, que era un imputat. Conten que la cara del batlle en sentir la recriminació era de pocs amics. A més, durant tot el temps firal, una pancarta penjada en un balcó contrària a la incineració del fems forà actuà com a paradeta de producte local. Extraordinari. Cal que sigui dit que la fira reuní molta gent.

L’Ajuntament de Bunyola també programà com si fos un acte més de la fira l’obra teatral “Acorar”, escrita i interpretada per Toni Gomila i dirigida per Rafel Duran. Sens dubte va ser el producte local més visitat i assaborit de tots. Feia dies, que s’havien exhaurit les entrades, la qual cosa ha fet que Produccions de Ferro anunciï que repetiran funció properament.

Assaborint-la de nou, hom s’adona que hi ha massa rialles del públic on hi hauria d’haver silenci i excessiva calma on hi cal un crit silent o una estreta de puny. Per ventura hem consentit excés de mestrança en el nostre obrar. Qui sap.