marginàlies

Avui fa cinc-cents anys de l’excomunió de Martí Luter dictada pel Papa Lleó X, Giovanni di Lorenzo de Mèdici, l’emprenedor de la construcció de la basílica de sant Pere del Vaticà. Per finançar-la, Lleó X va recórrer a la venda d’indulgències tot prometent evangèlicament l’obtenció del cent per u dels valors adquirits en vida a la vida eterna. Aquesta operació financera papal va ser un dels motius de les reformes proposades per Martí Luter.

Una de les dades més poc conegudes –si més no poc tractades- del reformador alemany és el seu matrimoni amb Caterina de Bora el 13 de juny de 1525. Val a dir que Luter, en principi, no veia clar el seu matrimoni; tampoc el seu cercle íntim d’amics perquè temien que afectàs negativament l’avanç i, sobretot, la causa de la Reforma. Finalment, però, Luter digué que sí al·legant que el casament agradaria a son pare, faria esclafir de riure el Papa i els àngels, i els dimonis plorarien.

No se’n saben moltes coses, de Caterina de Bora, i de les dades que perduren, n’hi ha algunes de força interessants que dibuixen una dona amb forta personalitat, amb caràcter, molt allunyada del rol atribuït a la dona de fa mig miler d’anys. Des dels 3 anys va anar a escola i fruit d’aquesta educació, als 9 acabà en un monestir de l’ordre del Císter. Interessada per la Reforma iniciada per Martí Luter, l’abril de 1523, ella i 11 monges més escaparen del monestir i acabaren a Lutherstadt Wittenberg acollides per Lucas Cranach el Vell.

Iniciada l’exclaustració, dos homes festejaren Caterina, però no acabà amb cap dels dos, car ella dubtava entre Martí Luter o el seu amic, Nicolau d’Amsdorf. Malgrat els dubtes de tots dos, Martí, de 42 anys, i Caterina, de 26, ell antic frare agustinià i ella antiga monja cistercenca, foren molt feliços i s’estimaren força. Luter, a més, admirava el seny i la intel·ligència de sa dona a la que deia “Doctora Lutera” i, més afectuosament, “Estimada Kate”.

Varen viure en el que va ser l’antic monestir augustinià de Lutherstadt Wittenberg, on Luter hi havia viscut abans de començar la Reforma i on Caterina hi cuidava un hort i una granja, i hi elaborava la seva pròpia cervesa. A més i com a font d’ingressos addicional obrí una casa d’hostes, que gestionava personalment, en una part del vell monestir i el que avui seria una residència d’estudiants de 30 places. Aquests trets de dona decidida i de caràcter no eren gens usuals en aquell temps, com tampoc no ho era que, donada la seva capacitat per als negocis, el propi Luter la convertís en el seu agent literari, això és, que delegàs en ella el tracte amb els impressors, i que la fes hereva única. A banda de ser la seva primera i més important assessora en tots els camps.

Martí i Caterina tingueren sis fills, quatre dels quals arribaren a l’edat adulta.

Caterina morí sis anys després de Martí, el 1552, als 53 anys, a Torgau.