marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 d'octubre de 2013
0 comentaris

CANT DAVANT EL MUR (VIII)

Afanyant-vos prou a imbecil·litzar-nos
heu aconseguit allò que cercàveu:
que malparlem de la nostra nissaga.

L’única cosa que estimau de veres
i amb una passió morbosa és l’odi:
ens odiau amb l’efusió
que jo voldria per dreçar la meva gent:
l’assilvestrada, la de la garriga,
la de l’exili en mar de cada dia.

Som molts els que en tenim plena certesa:
convertireu la garriga en reserva,
en zoo vegetal i cementiri
de danses, cants i altres ritualismes
que ens compassaven amb la lluna plena,
la veritable font de tota vida.

Allí ens establirem els aborígens,
els tocats de llibertat i altres tares
que comprometen la densa mudesa
aixecada pels virreis del garrot
sobre els carrers de la civilitat,
el respecte i l’entesa democràtica.

I d’allí reconquerirem el bosc,
no ho dubteu, per habilitar les coves
i per inventariar els avencs
que faran de sepulcre a les derrotes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.