marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de febrer de 2021
0 comentaris

CULTURA DE REPUSSALL

Conten que en un poble mallorquí petit, en la part final del franquisme, un vilatà bo, vull dir amb cap vincle amb Falange i que sabia quin pes tenia la justícia en l’entrellat d’aquell “règim”, va ser elegit regidor pel “terç familiar” i se li van assignar els afers que tenien a veure amb l’educació. En saber-ho, un bon amic seu li va donar l’enhorabona perquè considerava l’educació un pilar social fonamental  que, en mans d’aquell sant home, bé que es notaria a la vila. El flamant regidor, però, li rebaixà de cop la mica d’eufòria tot dient-li que ja havia entès perfectament just haver jurat el càrrec que ell seria el regidor d’educació… física.

En veure el pes raquític de la cultura en el nou Govern de les Illes Balears he recordat aquesta història que em ve a dir que la cultura, en el  remodelat Govern Armengol, el que suposadament ha de fer front als estralls de la pandèmia, no serà cap motor de canvi; que no el marcarà especialment, com molts, ara veig que innocentment, pensàvem. Tanta nosa feia l’àrea de la cultura a la Conselleria de Presidència, que sol retenir les polítiques transversals?

La flamant conselleria de Fons Europeus, universitat i cultura és un calaix poderós del que en destaquen l’Administració Digital, la Direcció General de Fons Europeus, la Direcció de l’Oficina de Gestió de Fons de Reconstrucció, l’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balears i la Fundació Balear d’Innovació i Tecnologia. En el fons d’aquest calaix, ben al fons perquè no molestin hi ha la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística –aquí heu de veure quina importància té la llengua pròpia en el Govern Armengol-, la Direcció General de Cultura, l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Fundació de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i la Fundació Robert Graves. No cal ser molt llests per veure que tot l’esforç, si no l’únic, d’aquesta conselleria nova serà la gestió dels Fons Europeus; la resta, repussalls enutjosos.

Si la cultura ens fa lliures, en veient l’interès que despert en les nostres administracions públiques i les polítiques que en fa desplegar, pot ser caldrà dir que cada cop som més serfs de l’estultícia.

Per cert, avui han detingut Pablo Hasél, que ja dormirà a la presó per voler expressar-se lliurament, i no he sentit cap veu caibera, vull dir del poder illenc, que li fes costat.

I també ha mort Joan Margarit, que va escriure

Estius a Campanet amb la Joana

Pels portals que ningú
mai no tancava
es veia un pati al fons
de cada casa:
els patis amb hortènsies
en pots de llauna.

Les negres nits d’estiu,
mentre sonava
l’esquellot melancònic
d’alguna cabra,
jo sentia una veu que m’alertava:
Recordaràs Mallorca
en cada llàgrima.

La seva última porta
ja està tancada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.