marginàlies

És, certament, una batallonada, pròpia d’insípid contemplatiu de panfonteta que no hauria de dir ni que fos per decòrum, però no la puc espantar, com als moscards –n’hi ha qualcun que fa prop d’un dit, més elefant que tigre- que s’han proposat que embogeixi: el món és una gran comèdia interpretada per actrius i actors dolentíssim, nefastos, i dirigida per qui res no sap de res però que mana tant que ens obliga a què creguem que és una eminència. Una gran comèdia que des que la vida viu acaba en tragèdia.  I tot perquè els pertanyents a la suposada humanitat estam més pendents de donar mala vida al proïsme que de viure d’acord amb allò que sentim sense filtres ni complexos.

Tot ve a tomb d’això –no sé com qualificar-lo- que ha passat entre els mercenaris del Grup Wagner, amb l’inefable Yevgueni Prigozhin al capdavant, i Putin. N’hem parlat en un dinar “tumbater” a casa, amb gent estimada. Si no fos per les morts que ens amaguen d’aquesta matança ucraïnesa, ens n’hauríem de fer un fart de riure, d’aquesta mena de sainet: un que mata perquè li plau –i que algú li paga bé perquè mati a escarada- amenaça un dels homes més poderosos del món amant de les guerres i el poderós, tot magnànim, el perdona. Una comèdia infame, sí, sobre la sang d’Ucraïna.

Però sí, no són més que batallonades les ocurrències meves, no les de Putin i Prigozhin.