Amb la tossuderia dels agremiats
al desconsol i a la insurrecció,
i amb la vulnerabilitat atrevida
dels invertebrats, pobla d’amor de pobre
els poblats de cagallons del benestar.
Amb el cap de llibre i ple de vidres
que calidoscopien els panorames
de la bogeria i de la misèria,
provoca naufragis en la mar que isola,
la que millor rebutja les àncores,
per poder sentir nítids els crits d’auxili
dels opulents armadors de la riquesa.
I mentre llença bots salvavides,
venta la veu de l’illa que els corsaris
i la feblesa d’ànim dels indígenes
han convertit en parla inadvertida.