marginàlies

Encara que no sembli ver, l’any vinent farà 25 anys de la mort de Josep M. Llompart. I enguany celebram l’any Joan Fuster, tot commemorant, també, els vint-i-cinc anys del seu traspàs. La història ha volgut que durant l’any Fuster al Principat de Catalunya passessin coses grans , transcendentals. I ahir, sense anar més lluny, patírem un cop estatal a l’estat de les nostres coses que ja té conseqüències definitives: s’acabà de sobte l’autonomisme. Ben segur que Joan Fuster en diria de ben rodones, de tot plegat.

I l’any vinent, passi el que passi, també serà de viure i de veure, raó per la qual recuperar la mirada i l’ensumada de Llompart ens ajudarà, sense dubte, a digerir els plats que ens prepararem o ens seran servits, depèn de nosaltres, clar.

Dos homenots valedors dels Països Catalans que ens convé no perdre mai de vista.

D’aquí a no res s’ha convocat una reunió per parlar de Llompart durant el 2018 en el que hi seran present institucions públiques i entitats socials. Ben segur que conjuminant forces i idees aconseguirem fer una programació autènticament llompartiana.