marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'octubre de 2013
0 comentaris

ALLÒ QUE XIULEN LES FRONDES

Martí i Pol (dia 11 del mes que ve farà 10 anys que marxà a fer una volta llarga) enfilava agulles i apedaçava a les totes. Ara, tot indica que no tenim tanta d’eina ni tanta determinació perquè hem rebaixat en excés els somnis i no donam cap crèdit als prodigis que ens miren múrriament però sense aixecar un pam del terra.

Els esqueixos van fent-se seves banderes i estendards, i res no impedeix que s’esfilagarsin les costures de l’ànima, cada cop més indefensa.
     Així i tot, subtils filets de veus arreplegats en frondes carregades d’esporangis ens diuen que no tot és mort o líquid; que han vist passar fileres infinites de cuques de llum cantant les cançons d’infància dels nostres rebesavis. No esdevindran alimares, les cuques, però la fosca és massa densa per fiar les passes sols a la intuïció.
Tanta negra nit fa recelar les aus nocturnes i tot. Coneixen el terreny, és clar, i saben quins camins d’aire menen a les preses, però la por els venç.
     És el volum del silenci, la inquietant percepció que quelcom de transcendental ha de passar d’aquí a res, que manté ben quietes i enganxades a les parets de la cova les ratapinyades que enyoren el mos d’un escorpí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.