marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de juny de 2010
1 comentari

ART I MARGINÀLIA

Can Gazà i els seus amics i cooperants ja tenim la nostra Sala d’Art, que s’inaugurà ahir horabaixa a Sa  Casa Llarga. L’exposició amb la que arrenca presenta obres de Miquel Tur, Olga Planas, Eladio Alonso, “Merodo”, i José Manuel Tejado, que resideix a Can Gazà. L’exposició restarà oberta fins al 17 de juliol, els divendres i dissabtes, matí i horabaixa, i els matins dels diumenges. Aquest nou espai per a la  creativitat és una iniciativa del grup de voluntaris gazanencs del Secar de la Real, els veïns dels dos casals.

D’aquesta manera, ens obrim encara més al barri i, amb l’art com a porta d’entrada, el convidam a participar en el nostre projecte d’atenció als ressagats socials. Els qui feim part de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, basam la nostra pràctica d’atenció a la marginàlia en dos punts: el primer, que la persona exclosa ha de ser el principal agent del seu procés reconstitutiu; i el segon, que per sortir de la segregació cívica, la implicació dels ciutadans no-exclosos és essencial. Parlant clar: els marginats i les seves necessitats no són responsabilitat, només, de l’administració pública. Ni dels departaments d’interior o policia resoldre el desnonament absolut de què són objecte. Per això, el primer que s’ha de vèncer és la ignorància: les persones socialment arraconades han de sortir de la invisibilitat a què les condemna la prepotència col·lectiva.

Igualment, cal desballestar els prejudicis i els estereotips que presenten els exclosos socials com elements nocius o malignes que no mereixen romandre en les relacions socials. Per aconseguir aquests objectius, s’han d’obrir vies de contacte i des de Can Gazà consideram que la de l’art n’és una i de les més practicables. Es tracta de sensibilitzar a través de la creativitat i l’interès que desperta. Qui estima i estimula les representacions artístiques, del signe que sigui, no li costarà conèixer i atendre la persona necessitosa. És així que la Sala d’Art de Sa Casa Llarga pot esdevenir un dels portells d’entrada a la presa de consciència de la realitat de la marginàlia i d’atenció al seu clam.

UN CARTER EN EL RECORD
17.03.2010 | 2.00
KUBRICKIÀ
07.03.2019 | 9.45
MOLLOR
16.10.2009 | 12.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.