SEMBRAR BESADES, FER ROSES

Els meus preceptors, sis i tres anys, ja no poden pus: el confinament els presenta una factura excessiva i això que ells, afortunadament, poden estirar bé les cames, tirar la vista una mica lluny fins a trobar la mar i, en les nits estirades, identificar els estels que formen els carros. I tanmateix enyoren els espais que coneixen més enllà dels de casa i les vides que estimen i que no poden besar ni abraçar; i es demanen sense que ningú no els senti i amb la irritació a flor de pell per què no poden anar a escola, ni a veure els seus amics, ni la família que tenen a altres indrets. I amb la seva mirada que ho xucla i ho processa tot en una aclucada d’ulls et diuen que ben bé podrien anar a comprar amb son pare o amb sa mare amb mascareta, guants i vestit de bus, si fos necessari; que si visquéssim com cal, amb un bon Petit Príncep al capdavant i en un planeta abastable en tots els sentits, ja hauríem trobat la manera de desactivar el virus letal i de recuperar el temps confinat que ens ha robat.

I així i tot, encara troben una mica d’humor, esperonats pels pares, per fer roses de paper per a un sant Jordi sense llibres al carrer. Des que el major és nat no se n’han perduda cap, de diada del llibre, que celebren com una de les seves festes grans. Els tres anys del menor se saben pels caps dels dits la llegenda de Sant Jordi i la conta per videoconferència com si fos molt més que primer ministre. De fet, és molt més que tots els arrogants que presideixen els estats vençuts per la COVID-19. Als preceptors, per la festa del llibre, els agrada tafanejar entre tants títols i els costa triar-ne un o dos sabent que en caurà un altre de propina. I frisen de tornar a casa i començar a fer-se’ls seus.

Tan aviat com han acabat les roses, però, retornen les punyides d’ànsia i se’n van directes a la mata esponerosa que esguarda l’entrada de ca seva i s’hi enfilen per poder abastar una mica més de panorama, per poder veure una mica més de mar; per mirar de sentir la flaire de la saladina que els creï la il·lusió que si sembren besades compareixeran les persones que estimen.

Afegeix un comentari