marginàlies

Els vers paradisos són els delejats deixats a mans de la imaginació. I malaurat qui ja no en pugui enginyar,  li faci vessa traçar-los o consideri que ja no n’està en l’edat, de crear tancats de delícies. Així d’encaboriat ha pres la llimona diferent, la que s’ha fet, sacrificant la rodonesa que defineix la seva espècie, acotxada per tres branquillons forcats. Hagués pogut deixar de voler ser llimona, en veure restringida la seva capacitat per ser altament bella i olorosa, però cregué en la força revoltosa dels paradisos bastits a cops de tossuderia i un polsim d’altivesa, adaptà la seva naturalesa a les exigències d’un bres que no demanà i no li importà ser rara avis, la tractant amb forces desconegudes que l’engaliparen xiuxiuejant-li futurs rutilants.  Ningú no pot dir que la seva forma imposada per les circumstàncies del medi no sigui bella, ni que per la seva forma capriciosa hagi deixat de ser llimona en plenitud. Al cap i a la fil els solcs que li han marcat al cos els branquillons no són més que deixes de la seva determinació i genialitat, de les seves enormes ànsies de crear paradisos sobre les cendres dels infortunis.