marginàlies

A quina normalitat volem retornar si no hi ha res més abominable, inútil i absurd que recular? Ens convé molt més, com a espècie i com a individus, tornar-nos més sensibles a un present fet un eccehomo  que exigeix cures immediates i que, per a la seva curació definitiva, reclama el regit que en el passat negàrem als seus ascendents.

Mentre els enzes amb poder facin passar la pandèmia com una guerra (on els soldats són els malalts i els metges i altres sanitaris els estrategs) i  valgui més un punt a l’alça en la borsa de valors (quin sarcasme!) i de les vanitats que la vida d’una persona sense més qualificatius; mentre acatem capbaixos les ordres que més ens perjudiquen i que posen en risc la nostra existència; mentre cedim el pas a la distracció i a l’alienament que més convé a qui ens vol sotmesos al consum, al mercat i a les seves compulsions, seguirem sent titelles en un bosc de tisores afamegades.

Si davant el que ens passa (d’abast planetari) no som capaços, individualment i col·lectiva, de posar-nos-hi ben en pèl i amb la humilitat necessària per fer un cant eixordador a la vida i a la seva plenitud, seguirem exposats ( i qui sap si en seríem mereixedors) de tota casta de pandèmies, no sols víriques, i tan letals com aquesta de la COVID-19.