marginàlies

Primera. Ha refrescat i ens fa bé, per molt que els escolars ensumin l’escola i molts ja es planyin abans de començar. El ca en acollida també agraeix el canvi de temps, però adverteix que no repiquem, que l’estiu encara no ha acabat i es pot revenjar d’aquest benessere que fa el dissabte més ple i categòric.

Segona. A tres dies malcomptats de l’Onze de Setembre previ a la sentència del judici de la vergonya i la revenja, ja s’han engegat tots els motors, els d’aquí i els d’allà, clar; els que avancen i els que reculen. Com n’hi hagi un de menys, a la manifestació, que es prepari tothom, els d’aquí i els d’allà, els que volen obrir i els que volen tancar. I tanmateix serà gros, ja ho crec, que el poble encara hi és i ho és; i hi vol ser i ho vol ser.

Tercera. Costa molt no reduir-ho tot a cara o creu, a un nombre, a un titular, a un escó, a un discurs, a un dit de tot menys de seny o a un vers ver. I per versos vers:

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Són de Maria del Mar Bonet de la seva cançó “Alenar”, que els “Manel” han pres de referència per al seu nou treball “Per la bona gent”. https://www.youtube.com/watch?v=r0RLh8-IXds