LA FLOR D’ETERN PERFUM

Els que tenim una tirada especial per als llibres, als que els necessitam com el pa i el lleure, que ens arribi un llibre que té molts d’anys, ens reconforta de manera especial. En el Taller Marginàlia de Can Gazà en rebem molts als quals intentam allotjar de bell nou i entre aquestes recepcions, a vegades, compareixen exemplars significats. I ja que hi som, no em reca gens recomanar a tothom que hi faci passades regulars, al Taller, amb la seguretat que hi trobarà quelcom que necessita.
Fa no res arribà un exemplar del volum I de les “Poesías”, de Joan Alcover, editades a Palma per la Llibreria de J. Tous, en la seva col·lecció “Nueva Biblioteca Balear”, l’any 1892. Està en un estat gairebé impecable: als seus 127 anys presenta una salut de ferro que li permeten augurar-ne altres tants si pot eludir, com fins ara, les pitjors catàstrofes.

Comença amb les poesies en castellà, 13 d’esparses, 17 que conformen l’aplec “Apólogos”, 38 que fan “Horas al viento” i 7 en català. La darrera de les catalanes, “Mallorca i Ramon Llull”, va ser llegida en una festa literària a Miramar el 7 de desembre de 1876 i acaba amb aquest prec:

No mida, no , sa fama
lo vol de l’oronella,
son front una auba nova
corona ab blanca llum…
¡Cantem al gran apòstol,
fill d’exa patria bella,
qu’en lo tornetx dels setgles,
lluitant guanyá per ella
la flor d’etern perfum.

dav

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *