DEL FOC ALS NOSTRES PRESOS

El foc, juntament amb l’aigua, la terra i l’aire, formen els quatre elements bàsics que, segons els clàssics, explicaven els diferents comportaments de la natura. Els estudis fets fins ara indiquen que, probablement, els primers incendis es produïren fa uns 7 milions d’anys. També es dona per cert que el primer a dominar el foc i a canviar sensiblement el decurs de l’evolució humana va ser l’homo erectus fa uns 400.000 anys.

El foc tan aviat il·lumina com extingeix; ara invoca, suara anorrea. El foc és mitja vida, es deia i hauríem de seguir dient, perquè té poders calefactors i a través d’ell podem coure els aliments. Passar a foc i a sang vol dir actuar de manera violenta i arrasadora. La saviesa popular també indica que «Qui està prop del foc, va a mà de cremar-se», això és, que l’excessiva familiaritat entre un home i una dona –entre persones, caldria actualitzar- sol portar conseqüències perilloses.

El foc de sant Antoni és la translació al català pla de l’ergotisme, intoxicació alimentària causada per la ingesta d’aliments contaminats per micotoxines que provoca la necrosi dels teixits i l’aparició de gangrena. I el foc de Santa Quitèria és com es coneixia antany l’escorbut. D’altra banda, el foc follet, segons el DCVB, és “la flama erràtica de color blavosa, que es veu arran de terra en els cementiris i altres llocs on hi ha matèries orgàniques en descomposició, i que és produïda per la inflamació del fosfur d’hidrogen que es desprèn d’aquelles”. I els botons de foc són les bolles enroentides per cauteritzar.

En tot això i molt més pensava ahir en rebre les notícies desoladores de l’incendi de l’Ebre que s’ha engolit més de 6000 hectàrees. I d’aquest foc desfermat me n’anava al darrer gran incendi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, el juliol de 2013, que devastà durant 15 dies 2335 hectàrees de massa forestal. El foc no calla, quan devasta, bramula com una poltrada a la desbandada.

La calorada d’aquests dies no ha ajudat gens al control del foc ni a assossegar les persones més sensibles a les temperatures altes. Els ventiladors no donen l’abast i els aires condicionats estressen el consum d’energia ben poc verda. El desfici que provoca la calda excessiva exaspera els ànims i la irritabilitat general.

I voltant moscavironerament  per damunt aquestes deixes de la pensa acalorada, he pensat que a les presons, amb aquest temps de foc, no hi deu fer estar de res; mai n’hi fa, és clar, però amb aquest temps extrem tot s’extrema. I de les presons he parat als nostres presos polítics tancats al Puig de les Basses, a Mas Enric i a Lledoners. Elles i ells, certament, estan dins un foc, això és, estan molt mal a pler.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *