DEL POU SE N’HA RECUPERAT LA DIGNITAT

Dels tres cossos trobats al pou de l’Àguila, a Llucmajor, avui s’ha pogut identificar el de Julià Fullana Mas, que l’agost de 1936 va ser detingut pels feixistes, torturat i tirat viu en aquest pou i cobert amb calç viva. Julià tenia una trentena d’anys i era fill d’un dels fundadors del Partit Socialista de Llucmajor.

Hi hagué testimonis d’aquest assassinat, gràcies als quals s’iniciaren les cerques, i Miquel Sbert presentà aquesta detenció, tortura i assassinat en el conte “El pou” inclòs en “El llibre de les calitges” editat l’any passat per Lleonard Muntaner.

L’assassinat de Julià Fullana ha quedat impune –com tots els que es cometeren en la postguerra- i encara n’hi ha que diuen que voler recuperar aquests cossos, voler recuperar la seva dignitat i la seva memòria proscrita, és voler reobrir ferides. I no només això, sinó que amb aquesta obsessió nostra de voler “desenterrar ossos” el que feim és fomentar l’odi. En el Congrés dels Diputats acabat d’estrenar hi ha molts d’escons d’aquesta casta.

Ara com llavors, sembren odi per poder donar curs a la seva extrema violència. I com em deia en Miquel Sbert avui mateix comentant aquesta notícia, el que costa d’entendre és com aquesta apologia de l’odi pot trobar tants votants. SI no els param els peus, si no els barram el pas, acabaran amb nosaltres i amb la bellesa.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *