marginàlies

El partit que aixopluga bona part dels feixistes d’ací i d’allà ha escollit el monument que encara és dempeus a la Feixina per començar la campanya electoral per a les eleccions del proper dia 28. La relectura del monument que va dur a terme l’Ajuntament de Palma el 2010 per evitar l’esbucament ha servit per això, per aixoplugar els hereus de la dictadura. Probablement aquest acte també servirà de reforç perquè declarin el blasme Bé Catalogat d’Interès Insular. De moment, segueix vexant, el pretès monument, i ningú ja no en parla, d’esbucar-lo; i no crec que cap partit o coalició inclogui la seva desaparició en els seus programes electorals. Per a la majoria de partits, la més reconciliadora memòria històrica és la memòria de peix.

D’altra banda, la majoria dels candidats dels partits dretans de l’estat espanyol són de morro fort i no s’estan de dir-ne de molt bèsties, sobretot pel que fa als principatins i a la catalanitat. Per ells, els Països Catalans no existeixen –per la qual cosa poden denigrar, difamar i vexar els que en formam part- i, precisament per això, perquè no existeixen, s’afanyen a dir per activa i per passiva que, si governen, combatran amb totes les lleis i de totes les maneres l’adoctrinament que es practica en els seus territoris; i el pancatalanisme, òbviament, que és la doctrina que forma bandejats.

També són fluixos de morro i per això diuen coses que no toquen vores i que l’endemà han de rectificar; o embolicar encara més, que en qüestions propagandístiques de la partitocràcia dretana fina al deliri embolicar vol dir aclarir i sedimentar. És la seva manera d’enllepolir els que volen volar. Però no, els que n’entenen d’aquestes coses em diuen que parlen als seus perquè l’odi a la catalanitat dona vots, molts de vots!

I de vots viuen els politicastres que alimenten les clavegueres de l’estat, veritables monuments com el de la Feixina que perduren pels segles dels segles.