LA LLUM QUE ESPORUGUEIX

Mai no som on creim que feim peu
ni allà on els altres ens situen.
Sempre ens perdem i ens perden
i la pèrdua constant ens marca la fita
de la trencadissa dels mots
i del temps que es desboca.
Cada pèrdua traça
un camí nou que sembra de cruïlles
tots els camps que reclamen la pluja.
Riuen el desig, el torrent, el recel
i la llum que esporugueix.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *