marginàlies

Republicarem les decisions i les declaracions que calguin, avui que fa un any que es proclamà la República Catalana i encara no és efectiva. L’esperarem, clar, tot i que no sigui segur que esperant el bé passem el mal, com diu l’adagi. Tenim pressa, això sí, molta, perquè romandre en un estat cada cop més corromput és un no viure permanent. Els Drets, en aquest estat hereu de dictadura, no tenen cap valor i la seva suprema justícia, quan afecta negativament els privilegis dels de sempre, ben aviat rectifica i demana perdó com si fes un ou de dos vermells.

I si va a dir ver, res no indica que millori, ans al contrari: com més va, més s’enterboleix el seu aire i més es restringeix la lliure circulació de la llibertat. A més i per afegitó, rugeix amb una ferotgia mai vista el feixisme, que l’únic que vol és beure saba humana i no pararà fins a afartar-se’n si no el desballestam més aviat que de pressa i republicanament.

Esperarem, sí, perquè de l’espera n’hem fet un art i l’eina de la nostra pervivència com a poble de pobles. Esperarem, sí, però seguint novament la saviesa popular que diu: qui escudella d’altri espera, freda se la menja. Això vol dir, sense confiar allò que ens pertany a l’esforç d’un Estat golafre i guerxo que ens escanya i ens humilia.

La República engresca amb la mateixa intensitat que desencisa aquest estat repressor que engarjola la idea, la reflexió, el desig i la paraula, recitada o cantada. Els mots a lloure, com ha de ser perquè siguin plens, desperten totes les feres sedegoses de dictats que durant tant de temps ha alimentat d’amagatotis, com fan els sàtrapes.

Republiquem-nos i via fora! Clar que de sempre hem desitjat la unió dels partits i coalicions polítiques favorables a la República més desitjada. Sembla, però, que, de moment, no és possible i no sé si ens convé esperar que s’avinguin per republicar-nos plenament. Per tant, republiquem-nos.

Diu el poeta que escoltava el batec de tot el que glateix que serem individualment si som poble. Doncs republiquem-nos per ser amb plenitud. Si la caritat ben entesa, deien un temps, no sé ara, comença per un mateix, republiquem-nos sense recança i actuem en conseqüència, com es practica la caritat.