marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

31 d'agost de 2021
0 comentaris

SEQÜÈNCIA

Botar del llit al primer toc del despertador, fer un badall escandalós, anar a pixar, rentar-se les mans, la cara i les dents, vestir-se a poc a poc per molta pressa que es tingui, pentinar-se com si es tingués una cabellada, davallar a la cuina per fer-se un cafè, donar la lletuga a les tortugues i el pinso i aigua als moixos, prendre la píndola per a la sang, mirar rutinàriament el mòbil, arreplegar la cartera, les claus, l’agenda i la motxilla, sortir de casa, comprovar que la porta està ben tancada, repassar la línia de l’horitzó que més aquieta, mirar si el rellotge de la vila va d’hora, pensar que seria un gust seguir dormint, desitjar que els mals que vindran avui siguin lleus, anhelar seguir anhelant els millors gusts i les seves passes, mirar de no trepitjar cap merda de ca, caure en el compte que el perímetre de llum dels nous fanals led no és que sigui gaire generós, no sentir res més que el fons de tots els sons que encara descansen, fer dos o tres badalls més, davallar a l’aparcament, obrir la porta del cotxe, posar la clau al contacte, girar-la per engegar-lo, pensar per un moment i eixelebradament que t’hi han posat una bomba lapa i veure, contràriament, que el motor no fa menció de res un cop i un altre fins que la bateria comença a ressentir-se’n. Cridar amb les dents serrades, quatre cops al volant que no en té cap culpa, cagar-se en tot, fer davallar del cel i d’un en un tots els sants i el rellotge de la vila que frega per la cara de l’home més corrent de la contrada les sis i mitja d’un dia que ha nascut de la merda.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.