marginàlies

Des del 1999, el 25 de novembre es commemora el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, una de les xacres socials més profundes i de les més ominoses. L’any passat 49 dones moriren assassinades per homes a l’Estat espanyol; enguany, fins ara, n’han estat 52. I recordem que les Illes Balears, proporcionalment, presenta el nombre més alt de l’Estat quant a les víctimes masclistes: 110 casos per 10.000 dones. La mitjana estatal és de 73 casos.

Són xifres insuportables, com insofrible és que les múltiples violències contra les dones de part dels homes no minvin fins a extingir-se. I probablement és així perquè no s’incideix concretament i especial en l’origen d’aquests assassinats que no és altre que el masclisme. S’ha de desplegar un veritable pla per desmascletitzar -no m’agrada gens l’expressió, però s’entén- la societat i el primer pas és que els homes acceptem el masclisme que desprenem per molt sensibles que siguem a aquesta marginació que pot acabar en violència.

Amb cada assassinat masclista, els homes ens hem de sentir interpel·lats. Reconeguem que hem estat educats per sentir-nos superiors a les dones; reconeguem que hem caigut més d’una vegada en masclismes i que probablement hi seguirem caient. I, sobretot, acceptem que ens hem de desempallegar d’aquests falsos atributs que no fan més que denigrar-nos.

Qui tracta violentament les dones som els homes, raó per la qual aquest 25 de novembre ens assenyala concretament a nosaltres, als que avui anirem als actes que s’han organitzat per sensibilitzar la gent i que signarem tots els manifests que es llegiran per tot. I ens convé recordar que el partit feixista que controla el Govern de les Illes Balears nega aquestes violències.