marginàlies

El concert de les cigales que comença ben puntual a les quatre de l’horabaixa a la vila que millor sap encendre els colors augmenta la calorassa que encén l’aire i disminueix la capacitat d’evitar els tòpics a l’hora d’acarar-te a les primeres caldes serioses de l’estiu.

Els futbolers no s’hi capfiquen tant, amb la calor, i avui dissabte, darrer dia del mes de juny, a partir de les quatre, la mateixa hora de l’inici del concert cigaler, s’entretindran amb un França-Argentina que no desperta gaire interès, diuen els entesos, perquè els argentins van a empentes i rodolons, no van gens fins, no espurnegen. És d’admirar com s’entretenen amb els partits televisats, els futbolers, i com no tenen res a dir pels 11.000 euros que cobra Diego Armando Maradona per anar a cada partit que va d’aquest mundial rus. Segurament n’hi ha d’altres que cobren el mateix i és igual de vergonyós, però l’espectacle aberrant que protagonitza l’argentí és estalviable.

Les cigales, en saber aquest detall, encara canten més fort. I no ho fan gens malament, si va a dir ver; acompanyen la mollor que encomana la calor pujada de to. La manera millor de fer jutipiris a la calor és, sens dubte, treure el balancí a l’aiguavés de darrera la casa dels prodigis i després de becainar llegir una estona, que mai no ens acabarem la lectura ni els llibres. Mentre no perdem la llegiguera no perdrem la vivor; i si anem vius en tots els ordres no serà bo de fer que ens fotin; i són legió els que ens volen fotre. Cantau, cantau, cigales!