PUNTS DE LLIBRE; PUNTS DE LLUM

Si no fos per les ditades de mel que ens proporciona molt adesiara l’atzar, la vida no seria passadora. Aquestes embostes d’aire reconfortant arriben inopinadament, com ha de ser per fer l’efecte que pretenen, i sense fer soroll ni escarafalls, que defugen per definició els focs d’artifici i les impostures.

A Can Gazà, esperant uns amics especialistes en producció i consum d’energies renovables que ens faran un estudi per produir i consumir electricitat gazanencament, això vol dir, en verd, desant la taula del despatx que té tendència a acumular papers que reclamen reciclatge, m’he topat, novament, amb dos punts de llibre que fa anys que formen part dels elements permanents de la taula com el pot dels bolígrafs –prop d’una desena i mitja i sols dos o tres que escriuen-, la grapadora, la calculadora, la capseta dels clips i els altres estris que fan part dels escriptoris convencionals.

Res d’altre món si no fos que corresponen a dos autors referencials: Josep Maria Llompart, de qui enguany celebram el seu any en fer-ne vint-i-cinc que partí tot deixant-nos el que escrigué, que no ens acabarem mai; i Agustí Bartra, de qui no commemoram cap fita rodona (tot i que enguany faci cent deu anys que nasqué) però que just ahir vaig anar a la presentació del llibre de poemes “Camille”, de Bernat Nadal, que guanyà el XIV Premi Ciutat de Terrassa 2017 que porta el seu nom; un text que fris de llegir. Dos escriptors per mi frontispicials agermanats per l’atzar més bonhomiós.

I encara més. Aquests punts de llibre varen ser editats per la Direcció General de Cultura, de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears l’any 2008 amb un lema molt encertat: “Literatura per molts d’anys”. L’autor d’aquestes meravelles: l’enyoradíssim Miquel Albero Maestre,cap del Servei de Política Lingüística entre els anys 2007 i 2011.

Tres noms, tres forces per no defallir mai, tres empentes permanents per no deturar-te mai, tres rius permanents i cabalosos de nutrients i coneixement. Tres presències permanents que no t’abandonen mai.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *