OBRI, BITZOC!

Quan els desinfectadors d’idees i volences es passegen impunement traient pit i esmolant l’odi convençuts que desinfectaran arreu; quan els escapçadors (decapitadors, altrament dit)clamen contra totes les decències i esmolen els coltells; quan la negror s’imposa i les persones de bé passen per ser vils delinqüents de qui ens hem de protegir; quan la justícia s’esmicola perquè emergeixi la revenja feta llei; quan passa de tot i els camins s’enterren per por o per decret, res millor que acudir als que saben dir per obrir el portam de les pensades. Són els obri bitzoc que deixen passar el coratge de l’oratge. Per exemple,  aquesta tanka de Josep M. Llompart del seu “Spiritual”:

CAMÍ DE PERFECCIÓ

Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *