marginàlies

Tal dia com avui de l’any 1391, els cristians d’Inca saquejaren el call. I en fa 100, dia per dia, que morí Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. L’1 d’agost també és la festa nacional Suïssa tot celebrant la seva constitució el 1291. La calor n’ha fet de les seves, avui, i els més tolerants a les temperatures altes, també esbufegaven de debò i es queixaven que la roba se’ls enganxava a la pell.

A Can Gazà la calor tampoc no signa treves, però la gazanalitat sap com s’ha de defensar dels infortunis. L’hort i tot, cuidat amb esment per un grapat de gazanencs, llueix i desafia la pesantor de l’alenada, que deixa fora de combat en Feliu, un candidat a ser resident de Can Gazà.

En Feliu arriba ben suat. Ha vingut a peu des del centre de Ciutat i agraeix que el convidem a dinar, que refer el camí en el ple del dia i amb la panxa buida pot ser una temeritat. És jove, encara, en Feliu, 47 anys. Com la majoria dels gazanencs, ha anat de gambirot des que va néixer a Palma. Passà la infantesa a Barcelona i la joventut a València. Fa cinc anys clogué el cercle i retornà a Palma. I d’aleshores ençà va d’asil en refugi. Diu que no beu ni consumeix cap substància tòxica i aquesta circumstància desperta infinitat de preguntes.

En demanar-li si té tota la documentació administrativa en regla, respon que sí llevat de la targeta sanitària; que en tenia a València però que l’hi retiraren. És quan se li demana quants anys ha treballat que la calda s’aquieta en sentir la resposta: cap; no ha fet feina mai. I l’aire encara es glaça més en sentir la raó: va viure amb sa mare i sa padrina i tots tres suraven amb la pensió de la padrina. En morir, s’acabaren els ingressos i es tirà a la vagabunderia, així de clar. I sembla que no se’n penedeix.

L’1 d’agost de 1939 Glenn Miller va gravar la famosa “In de Mood” i quan Feliu surt del despatx per anar a cercar el dinar, ho fa amb tanta lleugeresa que sembla que segueixi el ritme de la composició de Miller. Sense conèixer la feina, brollant de suor, sense llar ni cap benefici, en Feliu pot dir que està en forma.