marginàlies

Els parcs urbans també s’han globalitzat i pertot són iguals. Llàstima. El sòl de terra i grava ha estat substituït per un trespol com a de cautxú que evita, certament, esgarrinxades i genolleres, però hom es demana per què s’han d’evitar aquests petits accidents que reclamen una passada testimonial de mercromina que demostra que ja comences a ser un homenet o una doneta. Això sí, els parcs més afortunats tenen arenal propi, perfectament tancat perquè l’arena no jugui al furtivisme.

I tanmateix, les criatures, lluny d’entrar en polèmiques que no porten enlloc, s’enfilen com sempre i fan fressa amb el tobogan de darrera generació, les engronsadores silents o els balancins de tota mena, de barra o de molles. I els padrins més novells, malgrat el remuc antiglobalitzador, acompanyam els néts fins allà on permet la prudència, clar.

Ahir, havent dinat, al parc de devora casa no hi havia ningú i la criatura que em té el cor robat pogué pujar a totes les atraccions sense fer cua ni discutir-se amb ningú. Del capdamunt del tobogan, a la tercera o quarta volta que hi pujava, va veure, a la pastera que tenia al davant, un colom que ranquejava. M’hi va fer reparar i vaig veure que l’animaló tenia un bastonet forcat a la cama dreta.

Semblava a primer cop d’ull que l’hi havien lligat amb un cordellí color de rosa, una bretolada sanguinària, clar. Disposat a alliberar-lo d’aquell turment, vaig anar amb molta cura cap a ell. A mesura que m’hi acostava, però, el colom, emporuguit i ben coix, es feia lluny. I quan no podia pus de mal, presumptament, emprenia el vol que el bastó desestabilitzava i en dues voltes estava exhaust. I en tocar terra, el bastonet li martiritzava el peu i torna’m-hi torna-hi. No hi va haver manera d’auxiliar el colom.

El nét, que es mirava la feta amb tota la blavor dels seus ulls, acabà per dir-me que no em preocupàs, que el colom, amb el bec, tallaria el cordellí rosa i tard o d’hora acabaria alliberat; que no perdés més el temps, venia a dir-me, i que pujàs tot d’una en el balancí de braç per poder dir “ding dang, ses campanes de la sang. Ding dena, ses campanes de la Sena”.