marginàlies

Com afectarà la campanya simfònica contra les llengües pròpies en la timidíssima i a voltes estugosa normalització lingüística engegada pel Govern de les Illes Balears format ara fa un any? Atenent les respostes donades pel president Antich a afers com el d’Air Berlin i a les animalades sorgides de les sobretaules dels cobdiciosos del turisme, en les que n’ha destacat l’acomplexament,  hom diria que molt. Malauradament, hi plana l’amenaça de la congelació o de la retallada en l’ambició inicial. I més si la crisi econòmica segueix minant, perquè ja
sabem que quan una nau amenaça de fer sotsobre no hem d’anar de collonades.

I, en aquest cas, els fets demostren que per al Govern de les Illes Balears tot allò que té a veure amb la llengua i la cultura pròpies, i la seva preeminència, no és cap prioritat. Tot fa pensar, per això, que el govern propi seguirà cedint terreny davant les forces minoritzadores tot ajornant per a millors temps l’engegada de veritables programes i actuacions per fer créixer
l’ús social del català a les Illes Balears. Ara és la nostra, sí; la d’exigir als nostres governants la fermesa que cal i pertoca davant invectives que no fan més que ofendre’ns, per usar una expressió políticament correcta, és a dir cleca. Ara és la nostra, sí; la d’exigir als diversos governs de territoris amb llengua pròpia –als dels nostres Països Catalans en primer lloc- que no sols no callin davant la ignomínia, la desaraó i el descrèdit, sinó que en liderin la resposta que tots esperam.