Observar, llegir, escriure

DE DONES METEORÒLOGUES:

Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, declarat per l’ONU en 1975; perquè encara som lluny d’arribar a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. La realitat és diversa segons països, però malauradament encara hi domina l’opressió de les dones per part dels homes, a tots els nivells: familiar, social, laboral, polític, acadèmic, etc.; començant pels rols discriminadors i gens naturals imposats a l’anomenat gènere femení per part del sistema heteropatriarcal dominant des de fa segles i que les institucions estatals, les religions del llibre i el sistema capitalista han reforçat.

Aprofite l’avinentesa per a considerar la menor participació de les dones en la meteorologia, tant en l’àmbit acadèmic, com laboral o per afició. Hom diu que com a màxim en trobem en una tercera part del total de meteoròlegs als països del nostre entorn. Això no es correspon amb el nombre creixent de dones que segueixen estudis científics; sinó, com ens diuen les mateixes interessades, amb les seues dificultats d’accés a segons quines feines i càrrecs pel fet de ser dones. En aquest sentit, veig engrescador per a ajudar a trencar aquest “sostre de vidre” femení, un llibre sobre meteorologia que està a punt d’eixir a la venda: “Atrapades en el temps”, de Gemma Puig i Mònica Usart, dones del temps a TV3 (Univers, 2021), amb històries personals de 15 dones del temps, catedràtiques o aficionades a la meteorologia. 

DE L’ORATGE D’UN FEBRER PRIMAVERENC:

Aquest febrer d’enguany també ha vingut bastant atípic –i en van 3 seguits–, amb una primera quinzena força càlida i una segona poc freda, donant com a resultat una temperatura mitjana clarament més alta del normal, que, amb la de l’any passat, ha estat de les més altes registrades al meu observatori en els darrers 13 anys. I, doncs, els refranys més tradicionals sobre el temps atmosfèric de febrer no s’han acomplit o ho han fet més malament que bé.

Un primera meitat que continuava dominada pels vents de component oest i entrades d’aire càlid, amb què deixàvem la darrera setmana de gener, els quals abocaven, sobre la nostra franja mediterrània de l’est peninsular, un aire persistent, sec i reescalfat, donant-nos un oratge més típic de la primavera que no pas de l’hivern en què ens trobàvem, amb una mitjana de fins a 4º C per damunt de la temperatura normal per a un mes de febrer. Durant aquesta quinzena les depressions i els fronts associats circulaven pel nord peninsular i la pluja va estar pràcticament absent.

A partir de diumenge, 14, un fort anticicló situat al centre del subcontinent europeu canviava les tornes i el vent començava a bufar de llevant, fluix en general, mentre que en altura ens arribaven masses d’aire més fredes (les recialles d’una onada de fred que envaïa el centre i est d’Europa). Un canvi de situació que, al nostre país costaner, feia baixar les temperatures (termomètriques i de sensació) i desenvolupar núvols abundants; oratge el qual vam arrossegar, si fa no fa, fins a fi de mes, amb domini d’un ambient força humit, rosada i boires matinals i algun episodi de pluja significativa, concentrat en l’inici de la darrera setmana. Això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

“Continuàvem amb situació de llevant fluix, anticicló i pantà baromètric, que ens portava com a meteor més destacat les boires matinals, que es dissipaven en avançar el dia. Oratge humit i relativament fred que continuava i es reforçava a partir de diumenge, 21, quan una Baixa se situava al SE peninsular, empentant-nos vent de llevant, i una mànega d’aire fred es despenjava del corrent general més al nord, recargolant-se i esqueixant-se, i generant núvols abundants i sensació de fred pel fort vent (ratxa màxima de 46 km/ h) i ja de nit ens creuava pel SW la cua d’un front desgastat, que en arribar a la meua comarca del Camp de Túria en reforçava la inestabilitat, que a primera hora de dilluns descarregava una forta tempesta (fins a 80 mm/ h) amb bastant aparell elèctric i 20,6 mm de pluja, màxim mensual.

Dilluns, 22, la inestabilitat marxava cap al nord, el vent girava cap a ponent i el sol tornava a lluir com feia dies que no passava; tanmateix, per la nit, les tempestes que durant la vesprada ruixaven la comarca interior de l’Alt Palància, s’atansaven fins al Camp de Túria i deixaven al meu observatori, ja sense enrenou, altres 4 mm a afegir al recompte mensual. Els dies següents tornava a afectar-nos el fort anticicló centrat al subcontinent europeu i les boires, la rosada i els núvols baixos persistents foren la tònica dominant, amb unes temperatures fresquetes, sobretot de sensació per l’alta humitat present, més d’acord amb l’estació en què ens trobàvem.”

Si voleu ampliar-ne dades, ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) que he registrat al meu observatori d’aficionat durant el darrer febrer, així com les gràfiques del meteors més significatius.

Bona salut i bon oratge us desitge per a aquest març que comença, un mes que acostuma a venir meteorològicament revoltat, com avisa el refrany: “Març, marçot, ronca fins que és mort”.