“Pel Juny, l’Estiu no és lluny”. L’oratge de Juny, 2017, i el canvi climàtic.

Certament sabíem que “Pel Juny, l’Estiu no és lluny” i, de fet, aquest mes s’inclou a l’anomenat “Estiu climàtic” (període on s’obtenen les temperatures màximes de l’any); però el que no és gens normal és que la “canícula” (període on s’assoleixen les temperatures màximes de l’Estiu) s’haja avançat aquest any un més ben bo (ben dolent, diria jo). Com recordava al Maig, la retirada cap al Nord del “Front Polar” en té part de la responsabilitat; tanmateix, no puc obviar un altre factor ben significatiu: el canvi climàtic antropogènic. L’avançament de l’arribada de la Primavera (3 o 4 setmanes abans del que era normal) i ara açò de la canícula primerenca ens estan confirmant l’escalfament global que estem provocant els humans amb la crema accelerada de combustibles fòssils i la desforestació, atiats pel nostre consumisme voraç, conduït per una publicitat abassegadora.

Precisament vaig acomiadar aquest mes de Juny fent un pensament sobre el canvi climàtic; perquè vaig assistir a la xerrada que Andreu Escrivà, un Ambientòleg de la Universitat de València especialitzat en canvi climàtic, ens va regalar a la casa Nebot de Bétera, organitzada per l’ASSTEC, l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera. Fou molt amena i didàctica, amb el ponent tractant de comunicar-nos els trets clau sobre l’actual canvi climàtic, que prèviament havia desenvolupat al seu llibre “Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic” (Bromera, 2017, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016). L’acte va cloure amb el torn de preguntes, que es perllongà bona cosa de temps, senyal de l’interès que desperta aquesta qüestió. Tot i que tinc pensat tractar-ho més àmpliament en un apunt posterior, ara posaré algunes de les conclusions més important que s’hi escoltaren:

  • Més del 95 % dels científics del món que hi entenen han diagnosticat que l’escalfament global és un fet, que està provocat per l’acció humana, per la industrialització accelerada dels darrers segles i que actualment s’estan acomplint les pitjors previsions sobre l’augment de les temperatures a escala global.
  • Hem d’encomanar la preocupació pel canvi climàtic. Parlem sempre que puguem del canvi climàtic, per visibilitzar-lo, que és el primer que cal fer per combatre’l.
  • La gent fa allò que fan els altres. Si nosaltres treballem per a aturar i revertir el canvi, l’efecte es multiplicarà en poc de temps.
  • La lluita individual contra l’escalfament global és important, però la lluita més efectiva és la que hi mamprenem col·lectivament.
  • El títol del llibre “Encara no és tard” encomana una visió optimista, necessària per a engrescar els lectors a contribuir a posar fre a la bogeria balafiadora i consumista origen del problema; això no obstant, l’autor va confessar que dins de 10 anys ja no podria triar-lo, perquè aleshores potser sí que serà massa tard per a retornar al clima que teníem abans i al qual estem adaptats des de fa mil·lennis.

Alba del solstici d’Estiu (21/06/2017) vista des de La Conarda de Bétera (Camp de Túria), amb el perfil de la serra Calderona al fons.

Amb el que acabe de dir, ja podreu endevinar que a la meua comarca del Camp de Túria aquest Juny ha estat força càlid si el comparem amb el període 1971 al 2000, que agafe com a patró: la mitjana ha quedat vora 3º C per damunt del patró i ha estat la màxima absoluta de l’observatori amb 24,4º C. Fins i tot, segons informacions publicades, en alguns indrets l’onada de calor que hem tingut aquest Juny ha estat la més llarga des que tenim dades meteorològiques.

Malgrat la calor, la pluja s’ha comportat dins de la normalitat, tot i concentrar-se a la primera setmana del mes, concretament els dies 3, 4 i 5. Un descans per a la vegetació que recull el nostre refranyer: “Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.”; el qual, com he fet insistència altres vegades no sempre l’encerta, cosa lògica si ve d’altres temps i d’altres situacions climàtiques: és el cas de “Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny”, que no l’hauria encertada tret que considerem “bon temps” l’oratge plujós que necessitem. Molt em tem, però, que hi fes referència al sol i la calor plenament estiuenques.

Pel que fa al vent, tampoc no s’ha bellugat del patró de normalitat, amb un episodi destacable de vents aponentats els darrers dies, que, tot i donar la ratxa màxima mensual, no va aconseguir trencar l’habitual predomini estiuenc de les marinades de mar cap a terra.

Ara pararé atenció una mica més detallada als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats, segons s’escaiga) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Juny, tal com han quedat registrats al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ràpida ullada a les dades:

  • Temperatura mitjana = 24,4º C, 2,9º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Juny.
  • Pluja = 25,4 mm, un 27 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Juny. Per això i també gràcies a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 51 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 9 mesos, de Setembre del 2016 a Juny del 2017) d’un 36 %; si fa no fa, com estàvem a Maig.
  • Vent: Intensitat mitjana = 5,7 km/ h, 0,8 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Juny. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en Juny (89 %).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 22 (4 dies): Comencem amb temps estable i assolellat, temperarures pujant, boirines i humitats elevades de nit; tot esperant la inestabilització anunciada per al cap de setmana, que arribava puntual dissabte i diumenge, 3 i 4, amb força enrenou de trons i llamps, però poca pluja, situació típica d’Estiu. La causa la trobem en una sèrie de centres de baixes pressions relatives que se situaven a prop nostre i en el pas a nivell alts d’una vall freda activa, que es despenjava des del Nord i avançava d’Oest a Est (com sempre al nostre hemisferi). El vents de direcció variable feien que a estones dominara la component marítima i s’afavorira la formació de tempestes més actives. Diumenge, 4, el rebombori fou considerable, ja que les línies d’inestabilitat avançaven de Sud cap a Nord, la del matí, i de NW cap a SE i a poc a poc, la de la nit; agafant-nos de ple bona cosa de temps. Va caure pluja barrejada amb pedra i les gotes eren considerables. La línia de tempestes del matí ens deixava vora 10 mm i la de la nit vora 12 mm. Fou la pluja màxima diària replegada. A tot l’episodi (que inclou la matinada de divendres a dissabte) arreplegàvem 23,8 mm. “Pluja de Juny primerenca, molts mals arrenca”.

Setmana 23: Començàvem gaudint del fred que portaren les pluges del cap de setmana; de fet aquell matí del dia 5 assolíem la mínima mensual: 13,3º C, a les 5 h UTC. La bonança, però, va durar ben poques hores: la cremor del sol que lluïa amb força ens recordava que l’Estiu era ben a tocar. Dimarts, 6, ens envaïa a les capes altes un matalàs calent que deixava un oratge càlid, que, en retardar-se la marinada fins a migdia, feia pujar el termòmetre fins a vora 31º C a migdia mateix. Els dies següents la marinada arribava puntual i les temperatures màximes es moderaven una mica, que no les mínimes, que, amb 18º C, s’acostaven perillosament a les típiques d’Estiu. Tanmateix, conforme avançàvem setmana, ens arribava la part més càlida de la massa d’aire nordafricana i la calda es feia ama i senyora de l’oratge, fent quasi bona la dita: “Fins al deu de Juny, no et lleves la roba ni et descordes el puny”.

Mapa isotèrmic previst a 500 hPa per a les 14 h del 11/06/2017, on podem veure clarament la invasió d’aire càlid del Nord d’Àfrica (font: AEMet).

Setmana 24: Amb la situació anticiclònica en superfície i la bombolla de calor en altura, l’oratge era de ple Estiu; d’onada de calor per ser més exactes, si bé moderada a les nostres comarques litorals gràcies de les marinades; si no, que els ho diguen als extremenys, als andalusos de l’interior, als aragonesos o als catalans de la terra ferma, que aquells dies hagueren de suportar màximes properes o fins y tot superiors als 40º C. Dijous, 15, una baixa tèrmica sobre la nostra península feia créixer tempestes d’evolució diürna a la seua banda Est, especialment al proper sistema Ibèric, on descarregaven ruixats destacables, sense arribar a afectar-nos, tret d’una nuvolositat residual que ens donava bona cosa de xafogor de nit; talment com si d’Agost es tractàs. Amb les mateixes altes pressions i l’onada de calor del començament, acabàvem la setmana prèvia al solstici d’Estiu amb un oratge de plena canícula (“Pel juny calor farà i son tindràs”).

Mapa isobàric previst en superfície per al 15/06/2017, on podem veure la baixa tèrmica al bell mig de la península Ibèrica, típica estiuenca (font: NOAA).

Setmana 25: Continuació d’una meteorologia canicular impròpia del presolstici en què ens trobàvem i ben probablement històrica a Juny per la seua durada. Coses de l’escalfament global del qual no en volem ser conscients de veritat, perquè encara ho diguem “amb la boca massa petita”. Dilluns, 19, es desinflava una mica la calor, però la nit de dilluns a dimarts fou ben xafogosa, com indicava la boirina amb què començava el dia. Dimecres, 20, assolíem la màxima setmanal amb 32,6º C i tornaven les tempestes d’evolució diürna que descarregaven a l’interior de la nostra península i especialment al sistema Ibèric, acostant-se a nosaltres, sense arribar-hi, però. L’alba del solstici fou ben preciosa, amb bona visibilitat, tot i que no inaugurava res pel que fa a l’oratge, perquè l’Estiu meteorològic feia molts dies que era ací. La resta de la setmana evolucionava cap al domini de la situació de Llevant, fins i tot ben entrada la nit, cosa que suavitzava les màximes (sentíem una fresqueta ben bona a recer i de cara a la mar); però les mínimes, tot i que també baixaven, se sentien ben xafogoses per la humitat ambiental (de fet, ens despertàvem amb boirina i 90 % d’humitat relativa). El comiat fou ben ennuvolat i bascós.

Mapa isobàric previst en superfície per a les 13 h del 27/06/2017, dia de la màxima Tª mensual, on podem veure l’entrada de component Oest/ Sud sobre les nostres comarques (font: MetOffice).

Setmana 26 (5 dies): Sorpresa nocturna en passar-nos una vall freda en altura combinada amb certa inestabilitat en superfície i vents d’origen marítim, per la posició d’una depressió al Sud Est de la península. Fou un nit de llamps i trons amb poca però agraïda precipitació, 1,4 mm. Fou la porta que obria un canvi d’oratge per als propers dies. Dimarts, 27, canviava el règim de vents, en situar-se un rosari de centres de baixa pressió cap al centre d’Europa, abraçant des de les Illes Britàniques fins a Itàlia, impulsant vents de component Oest cap a nosaltres i fent baixar el baròmetre fins als nivells més baixos del mes. El Llebeig que bufava aquell dimarts, 27, ens donava la màxima mensual, 35º C, cap a les 16 h UTC. Dimecres, 28, ens arribava la ratxa màxima mensual, vora 50 km/ h, d’WSW, aconseguida a les 14 i 15 h UTC. I sort tinguérem que la ponentada no ens arribara durant l’onada de calor de dies passats. De fet, als nivells alts de la troposfera ens passava per damunt una massa freda d’origen polar, que a una bona part de la península els donava temperatures primaverals, mentre que a nosaltres la fresqueta es feu esperar ben bé fins el darrer dia, quan el vent va canviar de bell nou a la component marítima. Un comiat fresquet per a un Juny canicular. I amb la tristor per les notícies de l’incendi que cremava en terme de Gàtova i voltants, que destruïa un dels boscs estimats de què havia gaudit abans.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I acabe amb les prediccions del nostre refranyer popular. Per al proper Juliol he triat les que fan: “Pel juliol, amb poc foc bull el perol” i “Pel juliol molt soroll i no plou” i , indicant calor marcada i pluges reduïdes, malgrat les tempestes de mitja vesprada que acostumen a  desenvolupar-se a muntanya. De fet, Juliol destaca per la forta calor, sobretot a partir de la segona meitat, i la sequera estricta. Com diria aquell romà: Sit tibi aestas levis (Que l’Estiu et siga lleu!).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *