tempus fugit

Als afores del poble d’Alcazar de San Juan, una munió de molins de vent, algun protegint tertúlies, esperaven resignadament i pacientment ser reformats qui sap si engrescats en ajudes econòmiques per allò d’anar fent país amb l’eslògan «Spain is different!», i també, sabent ara la viu-viu que s’acostuma a fer en aquestes partides econòmiques revitalitzadores de l’economia local, qui sap quantes butxaques dels cacics del poble van engreixar-se amb el sobrecost o escatimant el salari final dels obrers que, de fet, són els que van deixar-se la pell fent la feina de restaurar.