De vegades, Marlene, pujar al pal major de la nau és una necessitat imperiosa per descobrir realitats. La conferència-debat d’ahir entre el President de la Generalitat, Carles Puigdemont entre tu i un altre professor del Departament de Ciències Polítiques, per unes hores, Marlene, tot d’una o en dies comptats amb els dits d’una mà (sovint
Segons el Diccionari català-valencià-balear, l’estri indispensable dels professionals i aficionats a escriure res: ROMANTICISME m. Qualitat de romàntic; doctrina o escola literària o artística que defuig la formalitat restrictiva del classicisme i l’aplicació rigorosa dels cànons artístics, donant més importància a la fantasia i al sentiment que a les regles; cast. romanticismo. En aquell camp
Bruna, aquest poema après a l’escola, aquella que no hi havia cap llibre d’estudi en català, només d’esquitllada en el de “LECTURA”, una poesia o dos perdudes en alguna pàgina segurament per allò de dignificar-nos com a poble, aquest poema, repeteixo, animalera com sóc, em devia impactar de per vida perquè tot d’una, i a
Avui al Parlament de Catalunya s’inicia forçat per imperatiu legal per a uns i, per altres, per collons i ovaris una nova legislatura, i com que algunes de les persones que el componen ja han expressat que és com tornar a l’escola, fa pensar que per altres més o menys serà com començar-la, així doncs,
Contradient el proverbi de Machado: ¡Ojos que a la luz se abrieron un día para, después, ciegos tornar a la tierra, hartos de mirar sin ver! Els ulls d’aquests avis farts d’en un temps veure sofrir o promoure injustícies, es clourien discretament silents a fi i efecte de no reblar el clau de l’altre proverbi:
Déu n’hi do la jugada d’aquest” 155 i sus muchachos” damunt els canvis de programació de TV3 fora de Catalunya d’aquelles emissions que els fan ferum de l’ideal independentista existent al Principat, ideologia democràticament legal gairebé arreu del món menys a la “corte y reino de españa” A ses illes, el primer reportatge del “Sense
No sou els tres reis convertits en gats per un encanteri d’aquest gelós rival que teniu, el Para Noel, ni tampoc sou els tres cadells dels tres tristos tigres del travallengua, senzillament sou tres sant climentins moixos damunt d’una paret seca menorquina veient passar els dies i la nit a vegades avorrits, a vegades divertits
Sr. Roca Junyent: Arran d’unes declaracions seves, vull dir-li que tal vegada perquè a casa nostra una Maria Aurèlia Campmany, va ensenyar-nos com assassinar l’àngel de la guarda, o una Maria Mercè Marçal ens va dir allò del fet que “una dona sense un home és com un peix sense bicicleta”, ja existeixen més dónes
A vegades les declaracions d’odi desmesurat i gens ni mica qüestionades judicialment d’un tricornià de professió, ens remeten a temps passats on, si bé la paraula no era pecat, sí que estava perseguida, penada i fins i tot, amb la ideologia franco-feixista fora d’un control de pertinença a estaments defensors de la Declaració Universal dels
De vegades, per uns moments, el llenegall d’irisades textures que l’oneig de les onades fan acréixer, si l’instint de badar t’acompanya l’existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l’aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló. CADASCÚ HA DE TENIR “A Virginia Woolf” Cadascú ha
Ara que el bloc del 155, passades les festes nadalenques haurà tingut temps de pair no només algun copiós àpat sinó que també el fracàs de la prepotència constitucional espanyola que els caracteritza, pot ser que comencin a fer de demòcrates apropant-se a postures clares de diàleg obert i transparent que és, el que de
La persona que de jove menava la bicicleta, segurament aquesta nit estarà atrafegada en deixar ben col•locats els regals de reis per a les criatures nétes o besnétes de la família i qui sap, si algun velocípede de dues o tres rodes completarà les ofrenes per allò continuar la tradició d’anar a cops de pedal,
Obsequi celeste promotor d’ancestrals dites populars, tres força conegudes i una que s’ha colat a la tradició d’observar i predir aspectes rogents. Sol rogent, o aigo o vent. Cel rogent pluja o vent. Cel roig al matí, pluja en camí. Nas rogent, de vi o de fred.
No fa gaire arran d’una entrevista feta al periodista Xavi Casinos, autor d’un llibre sobre maçoneria, un diari digital deia: El motivo de la “demonización” de la masonería, explica Casinos, viene de lejos, pues empezó con la Inquisición y se volvió a intensificar siglos después durante la dictadura franquista. Sin embargo, el autor insiste en
Fora del caliu familiar (si es té) o d’amistats, que tret de rares excepcions tota persona té, la gent en la nit de cap d’any ha desitjat tot tipus de bonances just després de les 12 campanades que han donat pas a l’entrada d’un nou any, però…, com que sempre hi ha aquest però de