tempus fugit

de tot i de res

21 de febrer de 2018
0 comentaris

mariano, que què esperem que faci l´Estat?

Ara, des de fa un temps, part de la ciutadania de Catalunya i bona part també de la resta de l’estat, ja sabem el que pot esperar que faci vostè, el monarca, i la resta dels poders fàctics i gent del carrer partidaris de l’aplicació del 155.
Mariano, a la meva manera (poca solta si així algú vol qualificar-la sense que m’hagi de molestar gens), fent memòria d’aquella sentència d’un jutge enregistrada dins dels annals de la història jurídica com la de “la minifaldilla” ja sabem que podem esperar que faci l’Estat que vostè tan patriòticament representa.
Mariano, la sentència de la minifaldilla, segons Núria Varela deia “La sentencia se hizo famosa por el escándalo que suponía culpar a la víctima pero sobre todo, porque llevaba a un tribunal de 1989 la ideología franquista de la que pensábamos ya nos habíamos librado. Aquella que convertía a las mujeres víctimas de delitos sexuales en culpables; aquella ideología que había llevado a las leyes delitos específicos para las mujeres, es decir, que en los hombres no estaba penados, como el adulterio, por ejemplo. La misma ideología que prohibía los anticonceptivos y el aborto.” I ara, l’any divuit del segle XXI encara és exactament això el que malauradament en un estat mancat de democràcia podem, Mariano Rajoy, esperar una munió de gent per pensar com pensem en clau independentista, és a dir, ser els culpables que mereixem rebre les garrotades de l’1-O, defensant exercir el dret de referèndum que diuen enrevessadament sí que recull la Constitució del 78, i de ser també els culpables de l’empresonament dels dos Jordis representants de culturals i pacífiques entitats cíviques ciutadanes, acusats de sedició, rebel•lió que ja fa més de dos mesos estan, arbitràriament, complint condemna al centre penitenciari de Soto del Real o als dos presos també polítics del centre d’Estremera Joaquim Forn i l’Oriol Junqueres.
Mariano, un desgavell tot plegat del que només ens queda l’esperança de poder-nos lliurar gràcies a la decisió presa d’exiliar-se del President de la Generalitat junt amb dues conselleres i dos consellers a Bèlgica per denunciar les pràctiques feixistes de l’Estat espanyol acció que ara també sàviament ha decidit de fer l’Anna Gabriel de la CUP, anant a Suïssa per esbombar també de d’un altre front la problemàtica i intentar de passada fer neteja d’aquestes actituds dins de la UE, denunciades a principis de la dècada pel diplomàtic Stéphane Hessel en el seu llibre al•legat Indigneu-vos!

Nota: a tres hores d’haver penjat l’apunt d’avui, veig a Es Diari l’opinió d’Emili Pons, “Al Extranjero”i que entre altres coses diu“De tal manera que allò que està aconseguint el govern -com en el passat- és una opinió internacional que cada vegada es més contrària a què a l’Europa del segle XXI hi pugui haver presos polítics. Ni encavallament de poders. Ni repressió de les voluntats democràtiques. No és estrany que ja s’hagi posat en marxa una iniciativa jurídica per dur l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans.”

nou i vell costum
02.09.2020 | 7.55
els tramposos
01.08.2023 | 8.17
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.