tempus fugit

Déu n’hi do l’última borrellada d’en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l’encèfal d’una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l’espanyolíssim i aprensiu ministre d’exterior, carregada d’escrúpols i odis, factors però que, tot s’ha de dir, ell i els independentistes d’arreu, de bon tros sabem per què o per a qui.
Jo que per edat sóc un parell d’anys més gran ja li he pres la mida i tinc clar que al pobre noi, segurament només seran quatre -com els 4 indis morts del seu particular genocidi -les neurones que el fan funcionar dins del món de la política, la qual cosa no vol dir que, en la vida privada i en la intimitat seria de desitjar que, almenys per no sentir-se sol, durant la convivència doni curs a la resta de neurones a fi i efecte de comportar-se de manera saludable per no fer avergonyir la família o, motivar que més amistats, continuïn allunyant-se encara més d’ell i, potser gràcies a l’esbroncada d’alguna d’aquestes aquestes persones properes, és el que l’ha fet fer una còmoda twittada  demanant disculpes.