Si la dita diu que tanta puntualitat deu ser en algun punt molt concret, aquesta setmana que comença a finals de gener obrint el febrer, pel que es refereix al judici de l’1-O ja tenim localitzat el concret punt que per uns dies acapararà bona part d’informatius de TV, ràdio, premsa de paper i digital.
Malgrat us pesi molt i molt, sou l’emblema (cada vegada més desdibuixat) del partit polític del PP. De cop i volta, tramuntanades de corrupció dins la cúpula (i els de sota) de la direcció “pepera” és el fet, a ulls de tothom, de la seva divisió però, segons els vinculats més acèrrims al franquisme, i
En els manxecs de l’època, una boina castellana senzilla, ni que sigui en hores d’esbarjo obligades per la jubilació o per la mancança de treball, mai deixava de formar part de la indumentària de carrer i, qui sap, sinó també de la d’estar per casa. Asseguts a les escales del que sembla una cèntrica plaça,
La Via Làctia és una galàxia en forma d’espiral més concretament d’espiral barrada), on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d’estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d’estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses …
Difuminant-se entre la petita salzeda, la resplendor del color groc, fa venir a la memòria dissortats i sempiterns èxodes. Colpidors quan ens toquen patir-los, colpidors quan ens toquen de prop, i maleïts, maleint sempre la força depredadora humana o còsmica que els ocasiona. “Mare! penjau d’un salze la lira als vents i oratge, que a
Sort que dins del polític espai unionista, personatges nouvinguts singulars ens distreuen tot escoltant-los o llegint-los les bajanades que els hi surten del cervell. Sort que el conflicte del sector del taxi ens posen al dia de les desigualtats i dels abusos de poder que emanen del neoliberalisme que ordena i mana, fa i desfà,
T’estàs fent gran; dia a dia el borrissó de pèls blancs avancen damunt els de color bru; diabètica arran de l’extirpació d’un tumor benigne, cega al cent per cent, cerques els racons del pati on saps que els hiverns sempre hi toca el sol. Una punxadeta d’insulina al matí i una altra a la nit,
Asseguts damunt l’enorme pedra plana d’un portal segurament de la plaça principal del poble, una dona i un home amb farcell i paquet embolicats fermats amb cordill, esperen pacientment l’arribada de l’autocar de línia que els traslladi al lloc de destí; retorn a l’aldea o anada a ciutat més gran tant se val doncs, segurament
Pipes d’aigua, verges, tinters, bòtils de licor i una munió d’articles omplen la nau de productes de segona mà; alguns tindran sortida ràpida i d’altres, estancats tal com passa en la vida real del comerç, serviran per omplir botiga tot esperant un Godot fumador, devot o capritxos.
A Sa Punta de Cales Fonts, esperant la sortida del sol gairebé sempre hi ha una o més pacients persones decidides a captar imatges de l’espectacular sortida de l’astre rei que tot d’una recorreran la xarxa per compartir el privilegi d’estar al lloc idoni de poder fer les primeres tomes fotogràfiques. Per les qui de
Malauradament,no és cap novetat que comerços tradicionals emblemàtics per la fidelitat en conservar mobiliari i distribució de la botiga tal com funcionava des de principis del segle passat, tanquin portes definitivament per causes de jubilació com és el cas dels queviures Sintes i Orfila a tocar del Pont de Sant Roc de Maó. Els darrers
Com una sageta aquàtica, aparentment sense malícia, trenques les aigües de la zona humida amb rostre inexpressiu però, tot d’una, l’aparent mancança de dolenteria desapareixerà quan una ràpida capbussada t’obligui a trencar el pacífic rumb per anar cap a la captura de la presa que, per una estona, t’ompli el pap.
Asseguts damunt del dur fred i humit banc de pedra, els avis seguint la tradició de feinejar fora de casa quan eren aptes per treballar i continuar essent absents en la jubilació, no perdien detall ni dels moviments del monòton parc d’automòbils de l’aparcament ple de sis-cents i dos cavalls majoritàriament, ni del que de
Si l’anomenen ULLASTRE, continuarem el relat dient que, rodejat de germans, consolida el paisatge de boscos i recintes talaiòtics acollin, majestuosament, qualsevol ésser vivent que transiti per dessota i pel brancam. Si pel seu estat assilvestrat l’anomenem OLIVERA BORDA, reivindicant la condició femenina continuarem el relat dient que, rodejada de germanes, a més a més
A vegades, pel rutinari passeig apareix una proclama reivindicativa. A vegades (gairebé sempre) el desconeixement damunt ideologies antigues com l’especisme, t’obliguen a cercar-ne el concepte i t’adones que aquest, novament està pressent subtilment ocult en formacions polítiques de nova volada dins la constitucionalista Espanya i així tenim que VOX i els germans que per necessitar-lo