L’íntegra grisor del teu pelatge, en cap moment fa pensar que siguis de tarannà gris com el que a vegades succeeix amb algunes persones públicament famoses com les polítiques, artistes, poetes…, sovint de trajectòria grisa, clar que tot depèn de l’escala de valors que condiciona a qui fa la valoració, només faltaria! Tu, moixa, sàvia
Un bon dia, aquell tros de solar del barri, ara feliç zona enjardinada del carrer Escultor Ordóñez – Garrofers, davant els murs del cementiri de Sant Andreu, recuperà el costum de servir de lliure i “salvatge” zona d’aparcament de tota mena i tampanys de vehicles i, aquell circ que per uns dies alterà festivament la
A finals dels 90, al costat d’un contenidor, llençats dins d’una capsa de cartó, entre altres curiositats estaven la mena de devocionaris patriòtics de la imatge que algun excombatent del bàndol nacional, fins a les acaballes de la vida tindria desats (amb honors o no) en algun racó de la casa fins que, arribat el
Al magatzem de tota mena de productes de segona mà, Mestral, entitat impulsada per Càritas Diocesana de Menorca, a part de trobar-hi gairebé tot el que hagis de menester, o no, poden sortir-te al pas curioses combinacions com la de la imatge de plats de Duralex fent costat a un Sagrat Cor de guix amb
Per solitari per eixerit i per descaradament carmesí, pel tranquil camí rural de paret seca, no et repenses ni un segon a fotografiar el fruit de la figuera de moro. Després, rebuscant per Internet per omplir l’apunt d’avui, la mandra i la incapacitat de millorar res, fan que opti per tirar pel dret i, així:
A l’espai de la gatera del bloc, no hi podies faltar tu, rata o ratot, ni que fos amb la -perquè no- artística imatge del teu cos esclafat de fa dies damunt del sòl d’un camí rural. Tu, rata o ratot, com els gats i altres bestioles de l’entorn, triscaves pel terreny gaudint i cercant-te
Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d’una de les funcions del circ, sigui pagant l’entrada o utilitzant les repartides per la companyia a les botigues de l’entorn o, colant-se d’un en un, l’últim dia d’actuació de la companyia circense aprofitant els ulls grossos i còmplices del porter encarregat
Com a continuació de l’apunt d’ahir, de ben segur que el grup de noies i nois que diumenge passat, llevant-se ben d’hora del llit quan encara era negra nit anaren al punt de trobada equipats com cal amb un rem i, coincidint amb l’albada, aixecats damunt d’una taula exercitar, competint o no, el surf de
A part que, “si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable” que deia en Pep Guardiola, tanmateix si ens llevem ben d’hora però ben d’hora ben d’hora, a Menorca hi ha un indret dels molts que hi ha per arreu del llevant de la mediterrània on, de tant en tant, la
Puntual amb les tempestes de tardor, formigues voladores no aturen de feinejar per dins i a fora dels laberíntics caus que segurament, després d’un aiguat o després d’una demolició causada pel seguici d’una o varies despistades petjades humanes, en mig d’un caos territorial, amalgamades, moltes d’elles desapareixeran. Tanmateix però en un superior i seriós grau
Compactes núvols avançant pel llevant impedint visibilitzar la força de la sortida del sol, poden ser el presagi d’una catàstrofe per inundacions si les clarianes no guanyen terreny minimitzant la força dels possibles aiguats deixant-los en puntuals ruixats, més o manco anecdòtics de baixos inundats. A les 7 a.m connectes amb el: bon dia Catalunya!
No hi ha com ser buguenvíl•lea enfiladissa i poder sortir per dalt del mur del pati a tafanejar el carrer o, a exhibir-se, que també podria ser. No hi ha com ser planta trepadora capaç d’enlairar-se pels canals interneterians de la xarxa a la recerca de paraules i opinions tan contundents com les de la
No només al vespre confiem que les llums de la raó, de la llibertat, de la democràcia…, romanguin enceses i ben enceses duran el transcurs dels dos esdeveniments d’aquesta setmana, el 9 d’octubre al País Valencià, i el 12 d’octubre a l’Estat espanyol, i tot perquè gràcies a l’augment de potència que els focus de
De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l’albina del barri. Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram. Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure’s, amb l’avís de DESAPAREGUDA, la
Després d’actuar, l’encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha cap dubte que se la veia contenta i satisfeta de la vida que portava i del que estava fent. No sé si el dia de la foto vaig pensar el mateix que ara em passa pel