tempus fugit

de tot i de res

18 de gener de 2019
1 comentari

bruna

T’estàs fent gran; dia a dia el borrissó de pèls blancs avancen damunt els de color bru; diabètica arran de l’extirpació d’un tumor benigne, cega al cent per cent, cerques els racons del pati on saps que els hiverns sempre hi toca el sol.
Una punxadeta d’insulina al matí i una altra a la nit, t’allarguen la vida i, per descomptat, per vergonya per allò de les desigualtats socials, crec que, les tres selectes menges del dia exclusivament de carn de vedella i pit de pollastre bullits amb tota mena de verdures, fan el miracle del control de la malaltia.
Tu, suposo que ets feliç i jo assumint el “mea culpa” de rigor, no em sap greu dedicar una part de la pensió al que de fet…, però si només és un animal!, que dirien tots els meus avantpassats.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.