tempus fugit

de tot i de res

9 de gener de 2019
0 comentaris

oleàcies nostrades (1)

Si l’anomenen ULLASTRE, continuarem el relat dient que, rodejat de germans, consolida el paisatge de boscos i recintes talaiòtics acollin, majestuosament, qualsevol ésser vivent que transiti per dessota i pel brancam.
Si pel seu estat assilvestrat l’anomenem OLIVERA BORDA, reivindicant la condició femenina continuarem el relat dient que, rodejada de germanes, a més a més d’embellir l’espai aixoplugant persones, aus, bestioles i animalons, fruit de la fortitud del tronc i brancam, durant segles, estris com barreres, portes, arades, mànecs d’eines, radis de rodes, garrots, formes de sabates, i d’altres., han sortit d’expertes mans artesanes abastint en un temps necessitats quotidians i ara, a més a més de consolidar la tradició d’emprar barreres per l’entrada dels llocs o de les tanques, en fires artesanals més d’un artesà sobreviu gràcies les peces decoratives exposades pel consum de turistes o visitants.
(1) L’ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris) és un arbre de la família de les oleàcies, és l’olivera en estat silvestre. Dit també olivera borda, oliveró, olivó (País Valencià) o reboll o ruboll d’olivera al Penedès…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.