‘Estimat veí, ens ha tornat a tocar de compartir’, carta de Tamara Carrasco a Oriol Junqueras Estimat Oriol, Fa poc més d’un any que jo anava a dinar el diumenge a casa dels meus pares, a Sant Vicenç dels Horts. I era estrany el dia que no et veia regant les plantes, o amb el
‘Quin país volem construir?’, carta d’Adrià Carrasco a Raül Romeva Hola, Raül, M’ha costat escriure aquesta carta perquè, sincerament, no sabia què dir-te. Més enllà del que diuen els mitjans, no sé res de tu i segurament tu no saps res de mi. Així doncs, i amb la certesa que el fet que aquesta carta
«Ens tornarem a veure», des de l’exili, carta d’Anna Gabriel publicada al diari Naciódigital “Ja fa mesos que també les formes de comunicar-nos es veuen travessades per tot plegat. Barrots, distancies i prudències. I ja fa mesos, massa potser, que quedava pendent això; uns mots, unes línies, una forma imperfecta però potser més directa de
‘Som dues de les moltes cares que té el dau de la repressió’, carta de Meritxell Serret a Tamara Carrasco Benvolguda Tamara, Encara no ens coneixem personalment. Em sap molt greu la situació que t’han imposat, presonera al teu municipi, a casa teva. A mi m’han imposat una altra mena de presó, el món sencer
Opinió de Lluís Puig al diari LA REPÚBLICA Dilluns, el president Puigdemont va entrar per primer cop en un edifici de la Unió Europea “(…) En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit. Si quan
Carta de Toni Comin a Josep Rull Molt estimat Josep, Ara fa tot just un any i pocs dies que ens vam abraçar per darrera vegada, una freda nit de tardor, al sud de l’estat francès. Al cap de pocs dies et tancaven, juntament amb la resta de companys del govern, en una presó de
Disseccionant el quadre “Mujer saliendo del psicoanalista “ .. “La vida que se escapa y Remedios, se burlan de sus propios problemas dejando atrás el pasado y todo residuo del tiempo que recoge en la cesta que lleva en mano; siendo los recuerdos desechos del diván. El arquetipo de un viejo, que podría representar a
‘Serem lliures fins a les últimes conseqüències’, carta de Clara Ponsatí a Dolors Bassa St Andrews, 29 d’Agost 2018 Estimada Dolors, Penso molt en tu, molt. Però fins ara no t’havia escrit, ni a tu ni als altres companys que sou a la presó. Com és? Doncs perquè em sembla que no puc afegir res
Text de la carta de Marta Rovira als militants de ERC “Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de l’exili. No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites compartides durant
Fragment copiat del llibre “Carles Puigdemont, la crisi catalana,una oportunitat per a Europa, Conversant amb Olivier Mouton.” …Un cop a Bèlgica m’instal•lo a Waterloo per casualitat. Jo reivindico el punt de vista de Wellington, que va guanyar , no el de Napoleó. No, ara seriosament: no soc ni supersticiós, ni un mitòman; simplement és un
“Magistrat Marchena, porto més de 400 dies injustament a la presó. Aguantaré els que vindran, però no em faran callar”. Opinió de Jordi Sànchez i Picanyol, al diari ara.cat A Espanya no només no s’és curós amb la separació de poders sinó que a més no s’intenta dissimular que no se n’és. El pacte polític
‘Els primers dies van ser els més durs’: carta de Josep Rull als treballadors del departament que ell dirigia. A TOTS ELS SERVIDORS I SERVIDORES PÚBLICS DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. Benvolguts, benvolgudes, M’adreço a vosaltres des del Centre Penitenciari Madrid VII a Estremera, al límit entre les províncies de Madrid i Cuenca. Els
Carta d’en Jordi Turull des de la presó al Club de Lectura de Santa Coloma. “Estremera, 1 de maig de 2018 Benvolgut Josep M.: Moltes gràcies a tu i a tots els membres del Club de Lectura per vostre escalf, suport i compromís. Gràcies pel llibre de “L’hora poètica”, que llegiré amb molt de gust.
Capítol copiat del llibre de Joaquim Forn, escrits de presó 31 de desembre Últim dia de l’any. Déu-n’hi-do aquest 2017! Des del mes d’abril que la Laura es va trencar la tíbia i els lligaments, no hem parat ni un moment. Malgrat tot, les coses sempre poden anar pitjor. Per tant, no es podem queixar,