tempus fugit

de tot i de res

21 de gener de 2019
0 comentaris

sorts i dissorts

Sort que dins del polític espai unionista, personatges nouvinguts singulars ens distreuen tot escoltant-los o llegint-los les bajanades que els hi surten del cervell.
Sort que el conflicte del sector del taxi ens posen al dia de les desigualtats i dels abusos de poder que emanen del neoliberalisme que ordena i mana, fa i desfà, dins de la UE que directament ens afecta o, els d’enfora tipus EUA dels que indirectament també rebem.
Sort que escoltant un dels personatges singulars, en Manuel Valls, tot assegurant que els castellans parlants s’ho passen malament a Barcelona, tot d’una alhora sortosament escoltant les queixes i reivindicacions dels professionals del taxi expressant-les gairebé sempre en castellà amb naturalitat i sense cap mena de cohibició, ens adonem  del fet que si aquest sector de la classe treballadora que està en vaga amoïnat per les condicions de treball, si d’alguna cosa estan emprenyats, és pel sistema neoliberal que defensa Manuel Valls i no per la qüestió lingüística.
Sort?, ai senyor!, malauradament de vegades la sort es transforma en dissort si arribada l’hora d’escollir candidat per l’alcaldia de Barcelona, els castellans parlants més acèrrims unionistes habitants dins del territori de “Tabarnia” cauen de quatre potes en votar el lerrouxisme del candidat que es presenta pel partit de Ciutadans o per l’altre candidat del PP, un tal Josep Bou i trenta llinatges catalans més, ja que, si això passes, garantida tenen que normatives tipus Bolkestein del passat, pressent i futur, se les empassarien amb patates o sense, dia si, dia també.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.