En un racó del vell bouer buit de bous i vaques, aprofitant la menjadora de pedra les gallines, de primavera a tardor, la utilitzaven de ponedora. Gairebé sempre, uns dies més uns dies menys, no hi faltaven els ous tal vegada sense saber que el demà que deixessin de ser fèrtils i d’escainar la posta,
Ets un perxeró aparentment jove i amb ganes de créixer. Segurament t’espera una plàcida existència gairebé lliure de jornades de feina agrícola o de tir de carruatges transportant mercaderies o persones. Vius en un entorn on el cavall de raça menorquina, pressent en tots els racons de l’illa, tal vegada eclipsi la teva personalitat però,
Tal vegada sigui una llumeneta que algú ha encès demanant o agraint gràcies o, encesa en record a la memòria de qui ja ha fet el pas d’aquesta vida a l’altra o, i això és el que malpensem incrèdules de tota mena de religió però creïbles materialistes educades en el reclam publicitari, que el fet
Era un lloc dels Pirineus Catalans. Era una masia habitada, segurament, durant tot l’any. Era una casa pairal dins d’un entorn natural de bellesa excepcional. Era, la presència humana d’una família que sobreviurien el dia a dia entre les antigues i les noves tradicions dins els costums i formes de treball per guanyar-se la vida.
El carro en desús passa els dies, arraconat al camp, patint les inclemències diàries del temps que li augmenten l’agonia. Acostumat però al fet que un dia algú es decideixi a treure’l novament, no perd l’esperança de veure’s, de bell nou polidament restaurat com cal, en la sala d’un museu dedicat als vehicles i eines
Sense ullastres centenaris ben cuidats i respectats, reciclant els excessos de brancatge confeccionant barreres, la porta rural d’accés i sortida dels llocs o camps, Menorca perdria un dels sentits que la valoren. I ara, si ens enramem metafòricament, si la persona sòlida o vigorosa la qualifiquem de “forta com un roure”, pot ser que la
Llueix, moixeta, amb aires de guanyadora, la llengua que moltes persones t’hem donat tipes de l’Estat borbònic-feixista espanyol que té el nostre territori segrestat i empresonats o a l’exili els nostres representants polítics i socials. T’ho dic perquè ara toquen dies d’elucubrar amb enquestes que si el PSOE X% de vots o PODEMOS X% o
Propietats relaxants, remeieres o de guarda-roba de la primera: res a dir o…, molt a dir. Propietats gastronòmiques dels segons: des de la crema de carabassó amb més d’una manera de fer-la circulant per la xarxa, fins a la senzilla exquisidesa dels carabassons farcits (recepta de Menorca), res més a dir a no ser que
Els textos d’Emili Pons al diari Menorca –Es Diari- mai deceben als qui estimen la cultura i llengua germanes de ses illes Balears, part fonamental dels Països Catalans, i avui en el seu espai “De què anam?”, no ha faltat a la cita d’obsequiar-nos amb el text “Avui Toca” que trobareu en el blau enllaç
La imatge captada del vol d’un avió i la del vol de centenars o milers d’estornells, em fa pensar ximpleries com la de què, acabades les vacances o la feina de temporada, per algunes persones serà l’hora de marxar cap al lloc de residència i pels estornells serà l’hora d’arribar a Menorca a fi i
La rèplica d’una caravel•la del passat marítim “gloriós” competeix amb embarcacions del present, diuen, de l’època de l’estat del benestar. Tot fa pensar però que, si a través dels segles la història verdadera, aquella escrita per descendents de perdedors amb connivència amb guanyadors penedits on la realitat d’actes d’explotacions, violacions i genocidis queden reflectits en
L’acurada informació de tot el que tu ets que trobem a la xarxa, característiques físiques, costums, d’on vens -diuen que “les tortugues són el grup actual de rèptils més antic. Les primeres espècies conegudes daten del Triàsic, fa més de 200 milions d’anys”– déu-n’hi-do!, donem gràcies però, a l’antropologia animal ja que ens ajuda a
Clourem la sèrie dedicada a l’emblemàtic Corral de Comèdies d’Almagro, amb la imatge del racó presidida per un dels pous tan necessaris en terra de secà i, com no, aprofitant la cultural social i teatral utilització del lloc, amb el castís proverbi de: “Dios te dé salud y gozo y casa con corral y pozo.”
Veus l’escena amb el silenci de paraules reflectit als clatells i l’enregistres a la càmera. Després quan veus la foto revelada a la pantalla de l’ordinador d’un home amb les mans buides i una dona amb les mans plenes traginant la bossa i el farcell, fas memòria i no saps per què associes tot plegat
Sí, senyor ministre, des de les últimes declaracions, cap persona de seny negarà que dins del teu imaginari, habites en el país de les meravelles i saps perquè, doncs per què no paga la pena endur-te la contrària que no vol dir donar-te la raó sinó, més aviat, passar de tu, ja que, tot solet,