tempus fugit

Sí, senyor ministre, des de les últimes declaracions, cap persona de seny negarà que dins del teu imaginari, habites en el país de les meravelles i saps perquè, doncs per què no paga la pena endur-te la contrària que no vol dir donar-te la raó sinó, més aviat, passar de tu, ja que, tot solet, malmets el prestigi que en política i sobretot en persona, podries assolir si en lloc de dir bestieses com les de fa un any: “L’únic que havien fet els EUA era matar quatre indis” o la més recent de què “els 52 diputats francesos que han manifestat la seva preocupació per “l’atac a les llibertats fonamentals” que suposa el cas del procés ignoren la realitat d’un país veí i amic de França com és Espanya, part com aquesta de la Unió Europea, un país unit per un mateix respecte a l’Estat de dret”…, les dues declaracions, demencials o de mala llet?
Sí, senyor ministre, continua amb les creences d’habitar en el país de les meravelles, de fet, tens tot el deure i el dret si donem fe del “jacobinisme” que des de fa anys i panys se’t suposa, per la qual cosa, deixa’m cloure l’apunt amb la dita popular que penso t’escau com l’anell al dit:
“A la casa que hi va un frare i la mare té fillets, a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?” (Els animals que es crien sense progenitors interpreten com a pare o com a mare qui els cuida o qui els freqüenta)