Els tres en diferents dates vagàveu pels carrers tu, Pecas el del mig, pels de Maó i tu Yuqui el primer i tu Canela la més a tota hora atenta, pels de la urbanització de Punta Prima un cop finalitzada la temporada estival. Tots tres vau patir l’abandonament de qui per uns dies feliços pensàveu
Era una plaça pública d’un poble o ciutat castellana. Era un guàrdia civil vestit de gala saludant un vilatà qui sap si seria el batlle, el jutge, o alguna personalitat arrelada al “régimen” present a la cerimònia que devia fer-se o ja s’havia fet. Era l’omnipresent benemèrita en tots els afers ciutadans escorcollant cada racó
Avui Mònica Terribas ha anunciat que entrevistarà a la Lorena Roldán, quan comenci apagaré la ràdio: Primer no per por de què em convenci de res, que segurament és el que fan els seus votants no escoltant mai l’emissora per si de cas algú els fa veure clar, sinó perquè el nivell de pràctica democràtica
Els aplaudiments amb sordina del grup parlamentari de C,s a tu, candidata a presidir la Generalitat de Catalunya mentre dissertaves (moderant això si l’estil del papagai) el discurs justificatiu de la moció de censura al President Quim Torra, ja donaven fe del fracàs per manca de suports parlamentaris anunciat des del primer minut que la
Un ordenat desordre d’estris de fuster penjats a la paret i per damunt del banc, donen fe de l’antiguitat del taller de l’arader d’Alaior encara en actiu seguint l’estirp familiar. Pensant en la infantesa viscuda en la fusteria habitatge (una de les tantes que convivien i competien en el barceloní barri de Gràcia) tot fa
Al principi de descobrir-te pensava que t’havies alliberat de les urpes del moix o de la moixa. L’endemà, veient que no t’havies mogut del lloc, acuradament amb el pal de l’escombra vaig intentar fer-te la guitza perquè emprenguessis el vol i sortissis per la finestra oberta de pam a pam, però al primer suau toc
No són les escalinates del “Valle de los Caidos” però, així, en blanc i negre, atrotinades i un xic sinistres, podrien ben bé ser-ne i, aprofitant l’esperpèntica actualitat de les giragonses sobre l’exhumació de les restes del paio que jauen sota la llosa de més de mil cinc-cents quilos de granit cobert de marbre, transcric
Era “una matinada fresca, trum-lairà quina fresca hi feia…” Era una matinada fresca que no anàvem de cacera, dirigint-nos cap a un cim dels Pirineus Catalans de dificultat zero. Eren tres grosses lleteres sota la rosada de l’albada esperant, plenes, al camió de la Cooperativa o, buides, el del ramader. És l’enigma 3, de les
El significat de la dita és: “Abans, als primers freds, les famílies es recollien a casa vora el foc i explicaven històries, llegendes i contes, però de les experiències personals se solien callar les desagradables”. Dit això, i veien les històries que en campanya ens expliquen les famílies del PSOE, C,s, i del PP, tot
Aquest títol de l’excel•lent poemari de Joan Margarit, m’ha fet pensar que ja comença a ser d’urgència social exigir la presència internacional d’observadores persones experimentades en calibrar estructures, en aquest cas, la de la violència Per començar i com a peremptorietat, estudiar a fons la violència, a vegades subtil i a vegades evident, de l’estructura
Si per vosaltres fos, ni que les tortugues de la flassada cobressin vida i us passessin pel damunt, les faríeu cas. Amb la cua recollida o estirada, relaxada posició corporal i els ulls clucs, sembla que tingueu abaixada la guàrdia però, qui us coneix bé, sap que en cas d’una petita alteració de l’ordre, immediatament,
Per casualitat no m’he perdut l’estrena del teu discurs a l’hemicicle del Parlament de Catalunya, per la mania que tinc de fer zàping quan comencen els esports al TN. lalorenalaroldan etsuna cracque deixesbocabadada lagent ambla rapidesade lateva verborrea que del’independentisme nodeixa captitellaamb capSi per tufos en unplis-plas enviaves atotes i totsa la garjolaben convençuda quela
Era un lloc menorquí, amb casa d’estatge per als amos o pagesos que el conreen. Era un dia festiu i assolellat. Eren quatre peces petites de roba estesa. Eren, un parell de cans jaients al sol, dos nins endiumenjats traspuant timidesa contemplats per s’avia transpirant tendresa i amor. Era aquell Renault 6 utilitzat pel transport
Ahir, amb els colors de tardor a la natura, un nou episodi de “la cruzada” espanyolista estalonada pels mitjans de comunicació afins a l’antic i actual “regimen”, protagonitzaren la patriòtica gesta militar dels cinc-cents especialistes de la benemèrita contra el sentiment independentista català, fent reaccionar als demòcrates -independentistes o no- sortir al carrer a rebutjar
En un racó del vell bouer buit de bous i vaques, aprofitant la menjadora de pedra les gallines, de primavera a tardor, la utilitzaven de ponedora. Gairebé sempre, uns dies més uns dies menys, no hi faltaven els ous tal vegada sense saber que el demà que deixessin de ser fèrtils i d’escainar la posta,