Pels anys 70 amb l’aparició dels llocs de venda ambulant dels “peluts” o “hippies” arribats a l’illa la dècada anterior estenent, tant la seva filosofia d’amor i pau, germen de la cultura antibèl•lica i antisupremacista dels nostres dies, com el “drap” a terra o improvisades tauletes plegables, exponent i oferint, per subsistir econòmicament, peces d’orfebreria
Utilitzaré el mes d’agost com finestra fotogràfica d’una estada de repòs laboral a l’illa d’Eivissa el juliol del 1975. Una dona pagesa eivissenca, especialment les de més edat, no era estrany veure-la arreu de les cases de camp amb la característica vestimenta de gonella negra i gran barret de palla. Amb somriure encisador, no escatimaven
Et posarem el nom de ta mare: MUR, no en coneixies d’altre i ja tenies sis mesos. Apartar-te d’ella tard va ser pel trasllat a la casa de poble amb pati, qüestió imprescindible que va salvar-te de l’exterminació prematura com la soferta per algun germà de camada que abans de néixer no tenia destí. La
Sí, tot un luxe i un encert demostratiu que per les dècades dels seixanta i setanta, l’analfabetisme cultural de l’època franquista, va veure’s mitigat pels qui tenint un nivell alt apostaren per la recuperació integral del vell Teatre de Comèdies d’Almagro. Tanmateix, és probable que amb tossuderia i força lluitarien per implicar a les autoritats
A peu de carrer a ningú li passava per alt el gegantó del cactus sobrepassant el teulat de la porxada, com tampoc la subtil ironia -“perecalderiana” – d’alguna persona de la casa tot col•locant un petit follet portador d’un fanal segurament a la nit encès, encarat amb un altre exemplar de cactàcia nana d’acord amb
Avui dia a ningú li sobta veure gent enganxada o, per suavitzar la crítica, connectada a la tauleta tàctil sigui d’última de recent o de passada generació, que la cosa canvia en un obrir i tancar els ulls. Avui dia, a ningú li sobta comprovar la idea fixa o, per suavitzar la crítica, la necessitat
Jaciments arqueològics dels assentaments talaiòtics, pedres damunt d’enormes pedres conformen els recintes de les característiques “taules” de s’illa rodejades per enormes lloses que també els hi fan de mur, baluard erosionat gràcies al pas dels segles la qual cosa permet el miracle de petits brots de vegetació concentrats en cada un dels clotets que l’arrauxada
A vegades la tan popular frase d’”una imatge val més que mil paraules” té raó de ser i queda reforçada quan memoritzem alguna vella dita popular com la de l’encapçalament. Tanmateix, la imatge de l’apunt d’avui d’un indret de S’Albufera des Grau, després de la sessió d’investidura fallida d’ahir al congrés dels diputats (1), dóna
Ahir al congrés dels diputats, sessió prèvia a una investidura, sensacions: d’espectacle vergonyós, d’impotència col•lectiva, i sobretot sensació del continu greuge allargat en el temps gairebé irreparable, dia a dia, tot esperant l’esperpèntica sentència de culpabilitat que deixarà al descobert els peus de fang de la democràcia espanyola, governi qui governi. En un altre context,
Ara ja no es veuen, però temps era temps que piles de ninots despullats i alguns mutilats s’exposaven a la venda en els mercats de vell o bé per recompondre’ls o bé per aprofitar el cap, el cos o alguna de les extremitats per arranjar d’altres. Un cop amb perruques de cabells llargs naturals o
Avui 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna?, tu tranquil, això segons diuen beneficia a la ciutadania dins d’alguns avanços en afers de tecnologia punta que vés a saber si sense trepitjar-la la cosa no hagués anat igual. Tu tranquil, repeteixo perquè això també diuen –i m’ho crec a cegues- va esdevenir-se com
Segurament com a qualsevol juliol faria calor i una regada final damunt del sòl, deixaria l’espai refrescant per una estona. Segurament com a qualsevol juliol l’activitat artística dins del teatre estaria ben viva per la qual cosa segurament, com a qualsevol juliol, diàriament alguna desadora -dona de fer feines de neteja-, passaria unes hores fent
Et conviden a fer el pregó de les festes de la Mercè a Barcelona i tu, experta advocada defensora dels drets civils arreu on has estat, en declaracions formals o informals prèvies a fer de pregonera responent preguntes d’aquelles incitadores a “tirar de la lengua”: Primer, en lloc de posar pau denunciant que en democràcia
Entossudits o emprenyats per no poder quadrar el cercle, tal vegada com a venjança, en la Roma antiga, algun urbanista es trauria del barret la teoria que altres durien a la pràctica de pavimentar sols urbans formant cercles o semicercles amb llambordes quadrades; no es quadrava el cercle però, ell, existia gràcies als quadrats, la
Ben mirat si una llimona creix pressionada per altres o cruelment pinçada pel brancam de l’arbre, el fet que sigui diferent juga a favor seu per no convertir-se en rutinària carn d’espremedora i, amb sort, finalitzarà el seu cicle de vida marcida en una prestatgeria on les xacres patides durant la creixença més aviat seran