tempus fugit

Els textos d’Emili Pons al diari Menorca –Es Diari- mai deceben als qui estimen la cultura i llengua germanes de ses illes Balears, part fonamental dels Països Catalans, i avui en el seu espai “De què anam?”, no ha faltat a la cita d’obsequiar-nos amb el text “Avui Toca” que trobareu en el blau enllaç del títol, on fil per randa detalla fets històrics que tal vegada, tal com diu l’Emili, no se solen explicar per no encruelir la reputació dels Borbons. Per fer un tast:
“LA PRIMERA VEGADA que es va commemorar a Barcelona l’11 de setembre va ser el 1886. S’hi va celebrar una missa a l’església de Santa Maria del Mar –«La catedral del mar», segons la novel•la–, en record dels morts que el 1714 havien caigut en la defensa de la ciutat. Ara bé, una missa que no va tenir sermó, perquè el van prohibir.
Però encara no passarien dos anys que la ciutat va dedicar una estàtua de mida considerable a Rafael de Casanova, el seu conseller en cap en el dia fatídic de la derrota. I el monument es va anar convertint en el punt de trobada de tots aquells col•lectius que reivindicaven les institucions de govern que havia abolit Felip V.
El 1911 ja hi va haver les primeres detencions dels que es congregaven davant l’estàtua. I el 1915 el govern espanyol hi va prohibir qualsevol acte. És el mateix any de promulgació de la Llei de Jurisdiccions, que donava carta blanca als militars per jutjar a tot aquell que considerassin contrari a la unitat d’Espanya o a ells mateixos. Una llei que es mantindria fins a la victòria de la República, el 1931.”