tempus fugit

Era un lloc dels Pirineus Catalans.
Era una masia habitada, segurament, durant tot l’any.
Era una casa pairal dins d’un entorn natural de bellesa excepcional.
Era, la presència humana d’una família que sobreviurien el dia a dia entre les antigues i les noves tradicions dins els costums i formes de treball per guanyar-se la vida.
Eren dues dones, amb vestit negre i davantal, agenollades compartint llibrella i pastilla de sabó –de ben segur “LAGARTO” , rentant la roba al riu, conversant amb qui serien matrimoni i el seu fill -familiars o amics- residents a ciutat o a poble gran, que de tant en tant les visitava desplaçant-se amb un Simca 1000.                                                                       És l’enigma de les fotos antigues. Elucubrar sobre el lloc i les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK  RETINETTE IA.

(1) https://blocs.xtec.cat/historiaoral/2008/05/08/sabo-lagarto/