tempus fugit

de tot i de res

7 d'octubre de 2019
0 comentaris

d´ofici, arader (1 de 6)

Un ordenat desordre d’estris de fuster penjats a la paret i per damunt del banc, donen fe de l’antiguitat del taller de l’arader d’Alaior encara en actiu seguint l’estirp familiar.
Pensant en la infantesa viscuda en la fusteria habitatge (una de les tantes que convivien i competien en el barceloní barri de Gràcia) tot fa suposar que encenalls, serradures i pols s’aniran acumulant arreu de l’obrador fins que un dia, de cop i volta, per l’excés o per poca feina (per buidar tensions en el primer cas o per omplir hores en el segon), en un matí  o en una tarda, la fusteria quedarà ordenada, neta i polida com la patena del capellà que diu la missa, en aquest cas, el que la diu a la Parròquia de Santa Eulàlia d’Aló.

“font encantada”: la que no raja
17.10.2023 | 8.51
A Sense categoria
Ícars del segle XX
24.10.2013 | 9.37
A Sense categoria
era
06.02.2020 | 8.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.