tempus fugit

Aquest títol de l’excel•lent poemari de Joan Margarit, m’ha fet pensar que ja comença a ser d’urgència social exigir la presència internacional d’observadores persones experimentades en calibrar estructures, en aquest cas, la de la violència
Per començar i com a peremptorietat, estudiar a fons la violència, a vegades subtil i a vegades evident, de l’estructura de l’Estat espanyol responent de paraula i fets a la demanda social del dret a un referèndum ja sigui dins l’espai d’una autonomia per decidir allò que volen ser com a poble, ja sigui dins l’espai territorial per decidir si república, o monarquia.
A continuació juxtaposar l’estudi amb el corresponent fet del tipus de violència exercit per l’independentisme a Catalunya des de la primera manifestació de l’11 de setembre del 2012.
Aquest fet tard o d’hora un dia arribarà, mentrestant el sac dels unionistes dia a dia l’omplen més de disbarats judicials que de paraules i desmesurada acció policial contra la ciutadania, antidemocràtiques pràctiques que ajuden a omplir el sac d’independentistes i republicans de democràcia plena estalonada pel sincer sentit del pacifisme.
Tanmateix, mentrestant, el sol continuarà sortint, punyent alguns dies, constatant que el càlcul d’estructures de la violència del canvi climàtic ja és un fet, aquest sí, a curt i a llarg termini, de difícil solució.